M'HE DESPERTAT TOT SOL EN UN ANTIC JARDI

M'he despertat tot sol en un antic jardi
que no sé si és la meva presó o el meu imperi.
Canta pertot l'alè dels arbres, i el misteri
d'un esperit que em crida, però no és per mi.


Camino poc a poc, amb temença, com si
un àngel no del tot m'acabés de voler-hi.
El meu cor s'exhaureix en el silenci aeri.
La llum és una fronda sobre cada cami.


Adam devia anar pel món, el primer dia
Com jo vaig,sorprenent la verda melodia
De cada veu de l'aire, del gest de cada branc;


per abraçar la llum esbategant els braços,
el cos encara moll de rosada i de fang,
deixant estela d'anima darrera del seus passos.
                Marius Torres.

Castellano

Me he despertado,solo,en un antiguo jardin,
que no sé si es mi cárcel o mi imperio.
Canta el hálito de los árboles, y el misterio
de un espíritu que me llama,pero quizá no a mi.

Ando poco a poco,con temor,como sí
un ángel,no del todo,me quisiera en el vergel
Mi corazón se agota en el silencio aéreo.
La luz en una fronda sobre cada camino.

Adán debía de ir por el mundo,el primer día,
como yo,sorprendiendo la verde melodia
de cada voz del aire, del gesto de cada rama.

para acoger la luz abriendo de par en par los brazos,
el cuerpo aún mojado de rocio y de fango,
dejando estela de alma,detrás de cada paso.