el nom senzill,el simple nom,carìcia
com de l'abril damunt les noves fulles,
mentre la llum de pluja de la tarda
s'allunya a poc a poc amb els jacints.
Clar moment de la flor,emmirallada,
molt guardada,darrera
bellesa d'unes flors dintre els meus ulls.
Desprès per l'aire ,a penes
fràgil record,enllà del vert intens
d'herba que mulla aquesta lenta pluja.
Salvador Espriu
4 comentarios:
sort que no hem de triar entre les flors o el text
Tot molt bonic Pakiba.
Bona nit i d´aci un parell d´hores m´en anire a dormir.
dolços sons.
Petons, Montserrat
Pakiba
sort com diu el Garbi, que son dues maravellas en una.
Gracias
Petonets, sempre
Precioso poema, me ha gustado mucho y casi no conocía nada del autor.
Un beso, gracias por estar
Publicar un comentario