EL CANT DE LA SIBIL-LA

El Cant de la Sibil-la és un drama  i cant gregorià  de gran difusió a la edad mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento, tot i que se ha seguit representant, durant la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i l'Alguer, a la catedral de Palma, al Santuari del LLuc.

S'ha anat recuperant a moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià, com a Santa Maria del Mar (des del 1948, la Catedral de Barcelona (des del 2009), Ontinyent, Gandia o Xeraco. També a l'esglési de Santa Maria de Maó.

El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del mon i inicialment es cantava en llatí  pero des del segle XIII hi ha versións en catalá, i  es te noticia de la seva interpretació durant l'edad mitjana a Barcelona, Girona ,Vic, València,Montpeller o Tarragona.

Ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Umanitat per la UNESCO el 16 de Novembre de 2010 i bé immaterial d'interès cultural per el Ple del Consell de Mallorca el 13 de desembre del 2004.

              < En acabar l'ofici de matines i abans de començar la missa, puja a la trona un nen d'uns dotze anys, que duu un vestit cridaner de caire femení amb tuls i sedes brodades, i que sosté  amb les dues mans una gran espasa lluenta. Porta tan estrany indument perquè representa una sibil-la,i,com es sabut,l'Antiguitat cristiana admeté que Déu havia concedit una mica d'esperit profètic a algunas d'aquelles endivinadores paganes ,per tal de predisposar els gentils, amb llurs oracles, a rebre la llum de la Bona Nova.  Aquell infant,sempre una mica emocionat per la gran solmnitat del moment i la gentada que l'escolta, canta aquesta arcaica cançó (...).>