Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona
martes, 1 de marzo de 2011
AL MEU PARE
Avui vull fer un petit homenatge a una de les persones que més he estimat i aquest és el meu pare, un home entregat a la seva família, un bon pare i que avui fa 26 anys que no més tinc el seu record. Te estimo.
Pakiba sempre dic que las personas que estant en el nostre record i en la nostra memoria no ens han deixat, restan per sempre amb nosaltres. Com te que ser. petonets, per tu Un abraçada tendra
Nos dicen que nadie muere del todo mientras que alguien le recuerde, pero yo echo de menos al mío, y tu al tuyo. Creo que es lo único que podemos hacer. Tirar de los recuerdos y sacar lo mejor que nos dieron, sus enseñanzas, ejemplos y cariño. Ojalá dejemos lo mismo en nuestros hijos.
Doncs gracies per dirmno en el meu blog. Resulta que el teu pare es deia Gabriel com el meu marit. que per cert encare celebra el Sant el 24 de Març. El cabut no es vol cambiar per el 29 de Setembre i es clar no el felicitan.
Es tan bello tu sentimiento que incluso en catalán te he entendido, no ha hecho falta ni traducirlo. Que bien suena "te amo" en "te estimo". Bello Pakiba, sencillamente bello.
les persones que hem estimat ens queden a dins per sempre... continuem estimant. Un record molt tendre.
Al meu perfil trobaràs la meva adreça de correu, si m'envies un mail, et podré reenviar el permís per a participar al blog de les Itineràncies poètiques. Fins aviat!
15 comentarios:
els bons records mai s'esborren.
Bona nit Pakiba:
Aquests dies vaig molt atrafegada i entro poc a l´ordenador.
Que guapo que era el teu pare.
Es deia Federic oi?
Ara el tens el Cel i segur que desde allà et protegeix.
Una abraçada, Montserrat
segur que t'acomapanya en més d'un moment i encara et dóna, a la seva manera, algun bon consell
Un molt bon record!!!!!!!!!!!! estimada amiga. El meu se'n va anar fa 4 anys i encara fa mal recordar.
Un abraçada forta
Pakiba
sempre dic que las personas que estant en el nostre record i en la nostra memoria no ens han deixat, restan per sempre amb nosaltres.
Com te que ser.
petonets, per tu
Un abraçada tendra
Nos dicen que nadie muere del todo mientras que alguien le recuerde, pero yo echo de menos al mío, y tu al tuyo.
Creo que es lo único que podemos hacer.
Tirar de los recuerdos y sacar lo mejor que nos dieron, sus enseñanzas, ejemplos y cariño.
Ojalá dejemos lo mismo en nuestros hijos.
Un abrazo
Sort n'hi ha que els records sempre van amb nosaltres.
Una entrada preciosa y emotiva.
Un abrazo!
Doncs gracies per dirmno en el meu blog.
Resulta que el teu pare es deia Gabriel com el meu marit.
que per cert encare celebra el Sant el 24 de Març.
El cabut no es vol cambiar per el 29 de Setembre i es clar no el felicitan.
Petons, montserrat
Es tan bello tu sentimiento que incluso en catalán te he entendido, no ha hecho falta ni traducirlo.
Que bien suena "te amo" en "te estimo".
Bello Pakiba, sencillamente bello.
les persones que hem estimat ens queden a dins per sempre... continuem estimant. Un record molt tendre.
Al meu perfil trobaràs la meva adreça de correu, si m'envies un mail, et podré reenviar el permís per a participar al blog de les Itineràncies poètiques. Fins aviat!
Ai noia.. Hi ha persones que per més anys que passin, sempre estaran vives en els nostres cors!
Una abraçada!
Segur que el teu pare estaria molt satisfet sabent que el tens tan present.
Salutacions.
la verdad es que el cariño a un ser querido, no se borra con el paso de los años.
Es precioso que se lo dediques a tu padre.
Un beso
Gràcias a tots per el vostre cariyo.
Las persones que hem estimat encare que es vagin sempre estan presents a la teva vida i no es borra mai el seu amor.
Publicar un comentario