QUE ES EL QUEMAO ??

LA OLA PERFECTA

El Quemao es una ola mítica ,una sucesión de tubos rápidos y defindos  que se forman al romper el Atlántico contra un arrecife volcánico de poca profundidad  cerca de la costa ,en la playa del pueblo marinero de la Santa,en el término municipal de Tinajo en Lanzarote.

Este hecho convierte a esta ola en una máquina de tubos profundos y rápidos. Los vientos del este y sureste y el swell del oeste o norte la hacen diferente,siendo con los swells del norte cuando el Quemao muestra su lado más brutal.

 Todo un espectáculo de turquesas y grises a la sombra del volcán del Timanfaya .

El Quemao es una de las mejores olas del planeta según los más importantes surfistas.

DIJOUS GRAS

Avui es dijous gras o el dia de la truita. Amb aquet dia s'inicien les festes de Carnestotltes i també ens avisa que nomes queda un setmana pel dimecres de Cendra,que en anuncia la Cuaresma o el, que es el mateix ,que falten 40 dies per  la Setmana Santa.

També se li diu el dia de la truita perque antigament en un dia con avui, es feia unes "truites"amb farina i grasa o sagí de porc i era popular anar al camp a menjar-se-las .Avui dia aquets ingredients s'ha sustituit per ous ,i per aquet motiu és tan tradicional .

La tan famosa  botifarra d'ou  ,que es menja en dies con avui, es degusta sola ,amb pa,formant part d'entrepans o fins i tot en truita  .

La botifarres d'ou tradicionals i artesanes no tenen color groc,con les que solen comercializar ,sinó blanquinós o crema.

 

HISTORIA DE L'ESPARDENYA

L'historía de l'espardenya está documentada des del segle XIV.Al museo arqueològic de Granada ,es conserva una espardenya trobada de restes humans a la cova dels ratpenats, es pense que var ser utilitzada fa 4000 anys.

 

Aquet calçat lleuge fer de corda trenada, es originària d'Espanya.Ja al segle XII va ser portat pels soldats a peu del rei d'Aragó.

El nom "espardenya" ve de la paraula "espart" una clase de fute utilitzat originalment per fabricar les solas.

Es creu que aquet tipus de calçat amb sola d'espart o canem va tenir el seu origen en las sandalias egipcias ,encara que el primer document escrit que fa referencia a elles es troba en un text de 1322 redactat en català que parla de las espardenyas .

L'historia es va acostan i la traslada a la zona dels Pirineus (Catalunya,França Occidental. Posteriorment, els moviments migratoris portarien aquet tipo de calçat a América LLatina ,on entraria a forma part dels vestits regionals i la seva  popularitat aniria augmentant la seva presencia geogràfica.

Aquesta podria ser una historia molt resumida de la espardenya,no obstant,el punt clau del seu recurregut és el qual passa de  ser una peça senzilla ,utilitzada sobretor perls treballados del camp,a convertir-se en un element de moda.

S'utilizen basicament a Espanya,Sud de França,Uruguai i Argentina.

ELS 4 GATS

Els 4 Gats va obrir les seves portes a Barcelona el 12 de juny de 1897. Va ser qualificat com cervecería, restaurant i cabaret i va esdevenir un dels nucles principals del Modernisme de la ciutat. Està situat al carrer Montsió número 3 i els impulsors principals van ser els artistas Santiago Rusiñol,Ramón Casas i Miguel Utrillo.L'hosteler era Pere Romeu,personatge molt característic que era la viva imatge del local.

Els 4 Gats es va convertir en una llarga tradició de tertulias,sopars i reunions d'art de Barcelona ,encara que també s'inspira en el cabaret "Le Chat Noir" de París.

Se realitzaven exposicions d'art, vetllades literàries i musicals .

Les dues primeres exposicions individuals que Pablo Picasso va realitzar a la seva vida, van tenir lloc allà al febrer i juliol de 1900 i es va fer famós per haver presentat Picasso a la seva exposició el menú i logotip del restaurant que van ser dissenyats per ell. Avui dia hi ha penjat a la paret una rèplica de la seva exposició.

Els 4 Gats  " La taberna modernista de Barcelona de finals del segle XIX".

EL RASPALL DE DENTS ES VA INVENTAR AMB UNA PRESÓ.....

En 1780 es diu que per disturbis de carrer,van portar a la presó  de Neugate (Inglaterra) a William Addis .

En aquella època les dents es rentaben fregan amb un drap o amb sal, i com a la presó no devian ser molt "fiables" va decidi buscar altra manera per a la seva higiene  personal i amb un  os del seu àpat va fer un mànc,hi fa forats ,hi sobornan als seus guardian va aconseguir  uns quants péls de vaca i crea així el primer raspall de dents de la historia.

LAS BOINAS

POR QUÉ LAS BOINAS TIENEN UN RABITO

Intentando averiguar la razón, me encontré con desconocimiento y teorias sobre sinbologias que no me convencieron.

La que más me convenció está relacionada con la construcción de la boina y es que en el proceso de su elvoración aparece el remate de dicho rabo. La boina se construye a partir de una sucesión de triángulos isosceles que se unen unos a otros , de manera que la prenda coge su peculiar forma redonda . Pero esta técnica presenta un problema y es que el centro del círculo queda sin rematar, y ahí es donde entra en función el rabito ,cuyo cometido es el de dar base de sujección para la costura de los vertices de lo triángulos , y dejar de esta manera ,la boina perfectamente rematada por todos los lados.

La boina se puede poner de muchas maneras,orientando la visera a cualquier lado ,pero una vez calada para no revolver el pelo el rabito permite levantar el fondo de la boina tirando de él.

Creo que esta es la razón por la cual se mantiene el rabo de la boina.

 

CURIOSITATS

 HISTORIA DE LA PLANXA

De tots es sabut que la roba sensa arrugues és vella, però mai no va ser fàcil aconseguir.Les primeres planxes van aparèixer a l'antiguitat. Egipcis,grecs i romans tenien els seus sistemes de planxat, més aviat rudes i sempre a base de pressió a partir de peces planes i pesades. Però encara no van fer servir sistemes d'escalfor sofisticats. En canvi els xinesos,des del segle II ,durant la explendorosa dinastia Han,ja va fer servir planxes de mànec que funcionaven amb calor.

A Europa van haver d'esperar fins al segle XV ( i no més a les cases bones) per veure apareixer la planxa calenta . En la etapa en que les planxes funcionaven amb foc n'hi havia de dos tipus ambas de ferro i molt pesants (un dos quilos i mig) . Les més elaborades eren les que tenien un dipòsit  intern per al carbò a sota el manec. La combustiò de les brases era possible perquè el dipòsit  tenia unes petites obertures laterals que deixaven entrar l'aire. Però també n'hi havia que s'escalfaven exteriorment.

Aquesta calor exterior podia venir directament del foco d'un escalfador ,que era una mena d'estufa a les parets del qual s'hi podien recolzar diverses planxes a la vegada. Quan una es refredava, es canviava per una altra calenta. 

Revista Sàpiens

  fotos de la red.

UNA PLACA EN CATALÀ

A la façana sud del castell del Remei, a Penelles,un poblet de la Noguera,Lleida ,de 44 habitant, hi ha instal-lada una rèplica fidel de la placa de quan manava "Francesc" Franco, que el 1964 va servir per commemorar la concessió a perpetuidad del canal d'Urgell a la Comunitat de Regants. 

Si visiteu l'historic poblet no dubteu a reservar-hi una fotografia,perquè us soprendrà .

No tan sols està redactada integrament en català sinó que es tradueix el nom de les persones.

El país era tan català que no hi havia cap mena d'espirit provocador,sinó que es va escriure en l'idioma del territori. El 1964 encara hi havia molta gent que ni tan sols sabia parlar en castellà i amb prou feines l'entenia.
  sasass