Ai Pakiba!. Tinc els peus com una xina, d´aquestes que els hi envolicaben els peus de petites, curts i amples. I al hivern amb compro les botes 2 nºs. més grans per l´amplada del peu. Quan es varem coneixer portava talons pero els dits no m´arricaben a la punta. En cambi d´amlada quasi m´apretaven, ja, ja. Ai els meus "bonics" peus. I quin nº, podria agafar si es que de llargada un 37 i d´ampla un 39, ja, ja... O sigui que no faig calculs perque, ja, ja, amb fan gracia els meus peus. Aixó si els duc molt cuidats i polits. Petons, Montserrat
7 comentarios:
Fantástico, no me lo puedo creer.
Saludos.
a veure si m'equivoco i me'n surten vint i cinc
M'en surten divuit, et guanyo Garbí.
Sóc més jove...
jajaja, Joan,Pep, d'el-lusió també es viu.
Las Matemáticas...todo lo pueden...están omnipresentes.
Besote
Ai Pakiba!.
Tinc els peus com una xina, d´aquestes que els hi envolicaben els peus de petites, curts i amples.
I al hivern amb compro les botes 2 nºs. més grans per l´amplada del peu.
Quan es varem coneixer portava talons pero els dits no m´arricaben a la punta. En cambi d´amlada quasi m´apretaven, ja, ja. Ai els meus "bonics" peus.
I quin nº, podria agafar si es que de llargada un 37 i d´ampla un 39, ja, ja...
O sigui que no faig calculs perque, ja, ja, amb fan gracia els meus peus.
Aixó si els duc molt cuidats i polits.
Petons, Montserrat
Que genial!!! jajjaj, lo voy a pasar
Petons
Publicar un comentario