PACIFÍC OCEÁ

                                                                                                                         
" A la meva filla Beena ,que descobri el vertigen del mar i
a en Roger,que estava al seu costat."
     Pere.                                                                                                                                                                         
POEMA ENVIAT PER PUBLICAR AL BLOG                                                                                                                                                                           
S'enlairen les onades
fins a tornar el  cel blanc,
No és tan Pacífíc
aquet oceá.

Muntanyes d'escuma,
turons d'aigua pura.
El teu cap una illa,
cabells que regaliment
mil estels brillants
El coco,la pluja i el guacamai,
un mico,la platja,
l'aranya en la xarxa
i molts esquirols.
Corall,uns pelicans,la serp
i els peixos de colors.
"Pura vida" , la iguana,el caimá
i la toruga amb els ous.
Un quetzal impossible
El volcà, el colibrí i la granota,
Coatis,la formiga que pica,
abres verdíssims i el mandrós.

S'enlairen les onades 
fins a tornar el cel blanc.
El teu cap una illa,
cabells que regaliment
mil estels brillants.
     Pere Aguiló

Costa Rica