BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona
Mostrando entradas con la etiqueta poema. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta poema. Mostrar todas las entradas

lunes, 16 de enero de 2012

POEMAS

Como todo aquello que de cerca o de lejos
me roza, me besa,me hiere.
Tu presencia está conmigo fuera y dentro,
es mi vida misma y no es mi vida.
Así como una hoja y otra hoja
son la apariencia del viento que las lleva
LLuis Cernuda.


martes, 30 de noviembre de 2010

ASSAIG DE CANTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda,vella,tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-m'en,
nord enllà.
on diuen que la gen  és  neta
 i noble,culta, rica,lliure,
desvetallada i feliç !
Aleshores, a la congregació, els germans
dirien
desaprovat: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que s'en va del seu indret"
mentre jo, ja ben lluny, en riuria
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aqui´fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,bruta,trista,dissortada pàtria.
     Salvador Espriu


martes, 9 de noviembre de 2010

DIVISA

A l'atzar agraexo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida .
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercé Marçal

domingo, 10 de octubre de 2010

PACIFÍC OCEÁ

                                                                                                                         
" A la meva filla Beena ,que descobri el vertigen del mar i
a en Roger,que estava al seu costat."
     Pere.                                                                                                                                                                         
POEMA ENVIAT PER PUBLICAR AL BLOG                                                                                                                                                                           
S'enlairen les onades
fins a tornar el  cel blanc,
No és tan Pacífíc
aquet oceá.

Muntanyes d'escuma,
turons d'aigua pura.
El teu cap una illa,
cabells que regaliment
mil estels brillants
El coco,la pluja i el guacamai,
un mico,la platja,
l'aranya en la xarxa
i molts esquirols.
Corall,uns pelicans,la serp
i els peixos de colors.
"Pura vida" , la iguana,el caimá
i la toruga amb els ous.
Un quetzal impossible
El volcà, el colibrí i la granota,
Coatis,la formiga que pica,
abres verdíssims i el mandrós.

S'enlairen les onades 
fins a tornar el cel blanc.
El teu cap una illa,
cabells que regaliment
mil estels brillants.
     Pere Aguiló

Costa Rica