Neix a Barcelona el 10 d'Octubre de 1860 i va morir el 20 de Desembre de 1911 a Barcelona.
El cant de la Senyera
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
Au companys,enarborem-la
Au germans, al vent desfen-la
en seyal de llibertat.
Que vole! Comtemplen-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!
nostre cort t'ès ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt dels nostres anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem,i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el cami assanyalaràs.
Dona veu al teu cantaire
llum als ulls i foça al braç.
2 comentarios:
PAKIBA :
J´HA RESBALEN LES LLAGRIMES, PER LES MEVES GALTES.
EL CANT DE LA SENYERA QUE VA ESTA PROHIBIT EN TEMPS DE LA DICTADURA, I EL PARE EL POSABA A CASA AMB UN TOCADISCOS, POTSER DIRIA GRAMOLA
AQUEST GRAN POETA, ENCARE QUE QUAN VAIX NEIXA FEIA MOLTS ANYS QUE S´HABIA MORT.
EL PARE M´ENSENYABA A RECITAR POESIAS D´ELL QUAN ERA PETITA.
MÉS TARD ANABAN AL CEMENTIRI EL MES QUE FLOREXEN ELS AMATLLERS, O SIGUI EL FEBRER A FERLI UN HOMENATJE, AMB A L ´AGRUPACIO CULTURAL FOLFLORICA DE BARCELONA I D´ALTRES PERSONES.
QUI SAP SI ENS HAUREM CONEGUT FA MOLTS ANYS.
UNA ABRAÇADA, Montserrat
Montserrat, tenim moltes coses en comú, cuam lleges el que dius recordo moltes coses de la meva infanteça.
Una abraçada amiga.
Publicar un comentario