LA VIDA ES BELLA

UNA PELICULA QUE ARRIBA AL COR

POSTRES

BUNYOLS.

125 gr. de llet
110 gr. de mantega
10 gr . de sucre
3 ous
125 gr. d'aigua
-un polsim de sal
150 gr. de farina
-sucre per empolsar

PREPARACÓ:

Poseu  en un cassó al foc ,la llet ,l'aigua ,la mantega la sal i el sucre.
Quan arrenqui a bullí ,afegiu-hi la farina i remeneu-ho bé durante 2 o 3 minuts . Tot seguit retireu el cassó del foc i poseu-hi els ous un a un ,sensa deixar de remenar.
A continuació ,poseu la massa en una mánega ,traieu-ne petites porcions i fregiu-les amb abundant oli calent.
Encara calents ,els tirem sucre per sobre i els deixem refredar.
      Espero us agradin.

75 ANYS

A primera hora de la tarda del 26 de abril de 1937 la vila bizcaina de Gernika va patir el bombardeig de la Legión Còndor en un dels episodis més cruels de la Guerra Civil Espanyola. La localitat va quedar completament devastada amb centenars de morts.

Picaso immortalitzaría el patiment dels ciutadans bascos en la seva obra més coneguda EL GERNIKA.


.

PORTUGAL

PORTUGAL RECORDÓ HOY  25 DE ABRIL LA REVOLUCIÓN DE LOS CLAVELES QUE MARCÓ EL INICIO DE LA DEMOCRACIA .

La Revolución de los Claveles (portugues: Revoluçao dos Cravos), es el nombre dado al levantamiento militar del 25 de abril de 1974 que provocó la caida de la dictadura salazarista  que dominaba Portugal desde 1933, la más longeva de Europa. El fin de este régimen, conocido como Estado Novo , permitió que las últimas colonias portuguesas lograran su independencia tras una larga guerra colonial contra la metrópoli y que Portugal mismo se convirtiera en un estado de derecho democrático.

Grandola ,Vila Morena,es una canción compuesta por José Alfonso que sirvió como señal para el inicio de la Revolución de los Claveles de Portugal.

LA RUTA DE L'EXILI

El sabado dia 21 hicimos una salida cultural.

La ruta de l'exili:

Ante la caida de Barcelona al 1939, casi medio millón de personas llegaron a la frontera francesa entre el 28 de enero y el 12 de febrero ,hombres,mujeres,niños y ancianos , el éxodo desbordó a las autoridades francesas y miles de personas fueron enviadas a los centros d'accueil, enclavados en distintas playas del sur del país, lugares como Argelés,Sant Cebriá o Bacarès...........

En Argelés visitamos su playa y se hizo una ofrenda de flores  ,el cementerio de los españoles donde se leyeron varias cartas de testimonios.

Cotlliure   visitamos la casa donde murió Antonio Machado y su tumba donde se leyeron varios poemas, la fortaleza y la prisión .

A continuación nos dirigimos a Elna para visitar la maternidad donde Elisabeth Eidenbenz entre 1939 y 1944 salvó la vida de 597 niños ,hijos de los exiliados catalanes y españoles que malvivian en condiciones penosas en los campos de Argelés ,Sant Cebriá y Ribesaltes . Ahora en obras  para hacer un museo. .

Un dia lleno de emociones contenidas y del cual algunas fotos dan testimonio.

Corrandes D'exili                              

Una nit de lluna plena                                                                

tramuntàrem la carena,                                                             

lentament,sense di res...                                                           

Si la lluna feia el ple                                                                   

també el féu nostra pena.

L'estimada m'acompaanya                                                    

de pell bruna i aire greu                                                          

(com una Mare de Déu        

que han trobat a la muntanya).

                                                                                                  

Perquè ens perdoni la guerra,                                              

que l'ensagna,que l' esguerra,

abans de passar la ratlla                                                          

baix aqui beso la terra                                                              

i l'acarono amb l'espatlla.                                                         

                                                                                                    

A Catalunya deixí                                                                      

el dia de ma partida                                                                 

mitja vida condormida;

l'altra meitat vingué amb mi                                                        

per no deixar-me sens vida.   

Avui en terres de França

i demà mès lluny potser,

no en morié d'enyorança

ans d'enyorança viurè.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la pla Avui en terres de França

i  demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans   d'enyorança viuré.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Pere Quart  (Joan Oliver)                                             

                                                                                                                                                                                                            

                                                                                                        

                                                                     

UN SANT JORDI PLE DE LLIBRES I ROSES

Aquet es el meu:

 

BONA DIADA DE SANT JORDI

Sant Jordi gloriós.

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Mª de Segarra