amb l'escalf del sol i en el silenci de la boscana
una vella soca s'endormiscava.
En la llunyania xivarri,cridòria d'infants que s'apropen
-On ets Bernat?
-Vine ,papa,ya l'hem trobat
-Renoi,si que fa patxoca,aquesta soca.
"Ai pobre de mi,
en arribar em faran estelles
quins espeterrecs faré.
Ja és a prop la meva fi
brasa en seré a la tarda
i cendre a la nit".
-La posarem sota porxada-diu la mare-,
i així estarà a aixopluc
-No! Qye tindra fred
"Ves, i que diu ara aquet ximplet".
-Doncs...posem-lo a prop del foc
"Aixó, a prop del patibul".
Li posarem un abrigall
i li donarem de menjar,cigrons i patates
així el dia de Nadal ens cagarà xocolata
"Ei! mestressa res d'això,
que ni menjo ni cago jo!!"
"Guaito per sota la manta
i en quedo esparverat
arreu posen galindaines,
la mestressa és als fogons,
pengen cintes,posen arbres,
sembla que es tornen lirons"
I ja ha arribat la gran diada,
a la taula ja hi són tots,
ja recita la mainada
- El vint-i-cinc de desembre
n'ha nascut un minyonet
fill de la Verge Maria...
"Vet aquí tanta alegria
vet aquí aquest tabal
en són las festes ,de Nadal"
- Apa,vailets,canteu-li la cançò
i feu-lo cagar el tió.
Caga tió torró del bo...
Si el Nadal és tendresa
i la tendresa és amor
l'amor pot fer miracles
comproveu sinó
com... amb bon tracter
fins i tot una soca pot
cagar torrò!!!
Fuente: Revista Farga-Salt
