BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona
Mostrando entradas con la etiqueta biografias. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta biografias. Mostrar todas las entradas

lunes, 14 de mayo de 2012

EL GRAN MAESTRO DEL HUMOR

MIGUEL GILA.

Nació en Madrid el 12 de marzo de 1919,fue hijo único del matrimonio Miguel y Jesusa, no llegó a conocer a su padre, pues éste murió a los 22 años, dos meses antes de que él naciera.
Cuando Miguel tenía tres años ,su madre volvió a casarse y como su padrastro no queria aceptarlo como hijo ,quedó al cuidado de sus abuelos  paternos,aunque no perdió el contacto con su madre ,la veia poco ,al igual que a sus cinco hermanos. Su abuelo era carpintero y sobre las maderas de su taller el pequeño empezó a dibujar,pasaba las horas con pinzas de tender a las que hacia forma de soldados que hablaban entre ellos.
Para ayudar a la economia familiar empezó a trabajar a los 13 años como aprendiz de mecánico y se apuntó a la Escuela de Artes y Oficios.
A los 17 años y perteneciendo a las Juventudes Socialistas se alistó para combatir en el frente.Destinado a Andalucia fue hecho prisionero junto con otros compañeros. Los militares que los habian capturado ,que celebraron el hecho bebiendo sin parar,decidieron fusilarlos de noche, pero su embriaguez fue providencial,ya que ninguno de los disparos impactó sobre él.Después fingió estar muerto y permaneció entre los cuerpos sin vida durante horas.Cuando los soldados se marcharon,se levantó y comprobó que no era el único con vida:un cabo habia sido herido en una pierna y él lo llevó en brazos hasta una iglesia para que lo atendieran.
Terminada la Guerra pasó por las prisiones de Yeserías y Carabanchel (en la que conoció al poeta Miguel Hernández) y despues tuvo que hacer la mili durante cuatro años destinado en Zamora en donde empezó a colaborar en la radio.En 1945 publicó sus primeros chistes gráficos en la revista La codorniz y se convirtió en colaborador habitual,firmando con el pseudónimo XIII,para evitar represalias por su pasado republicano.
En agosto de 1951 en el teatro Fontalba de Madrid se metió al público en el bolsillo con una de sus historias ambientadas en una guerra ficticia con el "enemigo". En  los años 50 y 60 hizo teatro,películas,tv. y colaboraciones radiofónicas,convirtiéndole en uno de los humoristas con más éxito del país. 
En 1968 cuando tenia 49 años decidió exiliarse en Argentina,nunca se supo el porqué, una vez dijo "me dió un empacho de dictadura",aunque tal vez fue por no reconocer a sus dos hijos Miguel y Carmen,habidos de una relación con Carmen Visuerte ,que tras muchos años consiguieron ser reconocidos.
Se casó dos veces ,una con una maestra de Zamora,de la que se separó en 1961 y en diciembre de 1982 con Maria Dolores, con la que habia tenido a su hija Malena en 1979.
Tras su vuelta a España en 1985 , vivó en Barcelona y siguió interviniendo en numeros programas con su inseparable "teléfono" y recibiendo imnumerables reconocimientos.
A pesar de algunos achaques siguió trabajando hasta el 2001 cuando una insuficiencia respiratoria lo obligó a guardar reposo. Esta dolencia se agravó y le procovó la muerte ,a los 82 años el 13 de julio de ese mismo año.

sábado, 17 de marzo de 2012

CENTENARI DE XAVIER MONTSALVATGE

Girona 1912 -Barcelona 2002,compositor català

Va neixer l'11 de març en el si d'una familia acomodada,regentaven les banques d'Olot,Girona i Figueres,un grup d'entitats que desapareixia el 1918 , amb la mort del seu pare.
El primer contacte amb la música ,es va produir quan,com a regal de Reis Mags , va rebre un violí.
Als nou anys és va traslladar a Barcelona on va ingresar a l'Escola Municipal de Música i va estudiar violí.
El famós ballet de Serge Diaghilov i el cicle de concerts que el violinistas Marius Maten va organitzar, amb motiu de l'Espoxició Universal de 1929 van obrir a  Montsalvatge ,la porta a un món fins alehores nou per a ell, que només conexía la tradició vuitcentista catalana.
L'èxit com a compositor no trigaría a fer-se public i els seus "Tres impromptus" de 1933 ,van rebre el premi Rabell i dos anys més tard l'espléndida "Seute burlesca"  va rebre el premi Pedrell de la Generalitat de Catalunya.
La primera etapa del compositor va quedar delimitada amb el final de la Guerra Civil que el va portar a la composició d'un cicle ,"Les canços negres",i d'un dels seus més apassionants amors l'estudi de l'havanera publicadas al 1941.
A principis dels anys seixanta ,el llavor Ministre d'Informació i Turisme ,Manuel Fraga, va convidar al gironí a compondre una oda que loara "els 25 anys de pau" i la resposta del compositor va consistir una elegant renuncia a l'encarrec "la meva musa no és proclin al genere heroic"
En els anys setanta era ja un compositor llorejat, sobre el qual plovien les condecoracions . Al 1980 la Generalitat li va otorgar la Creu de Sant Jordi.
Xavier Montsalvatge va morir al 90 anys "placidament" al mateix llit en que van morir el seu pare i el seu avi.


miércoles, 14 de diciembre de 2011

JOAN ALCOVER I MASPONS


  Mallorca,1854 - 1926

Poeta i assagista. Va estudiar el batxillerar a l'Institut Balear  i la carrera de Dret a Barcelona. Llicenciat el 1878 ,va torna a Palma on va exercir d'avocat. Va iniciar la carrera política com a seguidor d'Antonio Maura,amb qui l'unia una forta amistad:regidor municipal 1879, diputat provncial per Manacor 1883 i diputat a Corts 1893.
Després d'una curta estada a Madrid ,va decidir tornar a Palma i abandonar la política.
En la seva trayectòria literària van influir circunstancias personal i familiars. S'havia casat ,el 1881 ,amb la barcelonina Rosa Pujol i Guarch i van tenir tres fills,Pere,Teresa i Gaietà  i que va morir el 1887.
El 1891 es va torna a casar amb la mallorquina María del Haro i Roselló ,amb la cual tingué dos fills més ,Maria i Pau. Aquest darrer és l'únic que va sobreviure:  el 1901 havia mort de tubercolosi la seva filla Teresa;el 1905 ,del tifus el seu fill Pere;el 1919 ,en una mateixa nit ,moren Maria a Mallorca i Gaietà a Barcelona . En bona part, aquesta presencia de la mort incideix en la vida  i dóna un sentit personal i vivencial a la seva obra.
Des del 1872 havia anat publicant poemes en català i castellà i a partir de 1899 i fins el 1903 ,es produeix un canvi d'actitud davant la llengua i desprès d'un periode de defensa del bilingüisme,acaba adoptan de forma conscient i decidida el català en una decisió irreversible (sobre tot en el discurs dins del Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906: La llengua catala es entre nosaltres l'única expressió possible de l'escriptor artista). Aquet canvi s'ha relacionat amb la mort de la seva filla Teresa  que converteix la seva poesia en instrument del seu dolor.
 
Catedral de Palma

Miradla..... .Misteriosa
como la angusta religión,desacuella,
y plácida reposa
al pie de la ciudad bella 
como al amor y patrocinio de ella.

Seis siglos ha que cuando
al triple anuncio de la gran campana
que lento va sonando,
la hostia cotidiana
se eleva como el sol de la mañana.

Y el roseton calado
que de matices y de sol rebosa,
del incienso sagrado
la onda vagorosa
enciende y bana de amaranto y rosa .

Y cuando se domina 
desde lo alto del templo giganteo,
hasta que el son termina
del bronce de la Seo,
es una sola vos que dice : ! Creo¡ 

 

jueves, 10 de noviembre de 2011

HOMENATGE BLOCAIRE A MONTSERRAT ROIG ALS 20 ANYS DE LA SEVA MORT.

Montserrat Roig i Fransitorra, va neixer el 13 de Juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una familia burguesa de la dreta de l'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, fou advocat i escriptor.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta estudiantil que es feien a les darreries del franquisma a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofía i lletres i es va doctorar el 1970.
A partir de 1970 que guanya el premi Victor Català amb "Molta roba i poc sabó..i tan neta que la volen" es dedica professionalmente a la literatura. Amb aquet recull de contes inicia un cicle novel-listico, que retrata tres generacions de dones,àvia,mare i filla que viuen les seves històries personals  als moments claus de la història del país. Al 1977 obtè el premi Sant Jordi amb "El temps de les cireres".
També ès destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una trdició de periodisme culte,feminista i amb voluntad de recuperar la memòria històrica del país. El 1977 entra con a periodista al canal català de TVE i escriu la seva obra "Els catalans als camps nazis",premi Crítica Serra d'Or.
La darrera de les seves publicacions és "Digues que m'estimes encara que sigui mentida " de l'any 1991, on l'autora hi confereig una poètica personal a tall de testament literari.
Montserrat Roig mori a Barcelona el 10 de Novembre de 1991, victima d'un càncer de mama, tenia 45 anys i estava en la plenitud de la seva creació literària.



martes, 22 de marzo de 2011

LLIBRES DEL CLUB DE LECTURA

TENNESSEE WILLIAMS-MEMORIAS

Aquet és el llibre del mes  de març, per llegir.

El proper dia 26 es compleix  el centenari del naixement d'un del més grans dramaturtgs que ha donat el segle XX.
Thomas Lanier Williams, conegut amb el nom artístic de Tennessee Williams, va néixer a Columbus ,Mississipi  el 26 de març de 1911 i va morir a Nova York el 1983, va ser un novel-lista i sobretot dramaturg, les seves obres de teatre van adquirir un ressó extraordinari gràcies a les versions cinematogràfiques que se'n van fer.
Va obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer (1947-1954) per dues de las seves peces de major tirada universal: " Un tranvia anomenat desig" i " La gata sobre el terrat de zenc" i al 1961 per la seva obra " La nit de la Iguana", totes portades al cimena amb gran éxit.
Williams va publicar les seves memòries el 1975, que van tenir critiques dolentes i molt d'èxit sense descartar l'escàndol, ja que mai no havia estat tan directe parlant de la seva homosexualitat, de la seva addició a les pastilles i de la por a la bogeria contra la que va lluitar sempre des de que la seva germana Rose fora internada en un manicomi.
Va abusar de l'alcohol i els somnífers, convençut que els necessitava per viure. era un ésser feble, ple de petites dolences i molts pressentiments de mort. també tenia obsessió pel sexe i pels nois guapos, encara que va tenir una única relació llarga amb Frankie Merlo,
La pèrdua del seu company per causa del càncer, el va empènyer encara més cap a l'autodestrucció. Pero va ser l'afany d'escriure allò que el va salvar sempre.
Van ser editades a Espanya el 1984.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

LIBROS DEL CLUB DE LECTURA

Historia de mis calles,  es un relato entre la memoria personal y el testimonio fascinante de la vida de una ciudad,  Barcelona, a lo largo de casi un siglo.

Desde su infancia en un barrio obrero,pasando por la supervivencia en tiempos de guerra,llegamos a las ilusiones de un joven que teclea una máquina de escribir en la azotea de su casa y extiende una mirada sobre los poderosos y los grandes personajes que ha conocido.

Estas memorias escritas con pasión,con sentido del humor,con emoción , es la tragedia de una sociedad del siglo pasado  y en ellas se muestran la rebeldia y la honestidad que han convertido a Francisco González Ledesma en uno de los personajes más queridos de nuestra literatura. 

    Fué entonces cuando los vi.

    Eran sólo tres soldados del ejército republicano,
    rodilla en tierra,los que seguian disparando contra la
    caballeria mora. Tres hombres sin bandera,sin esperanza,sin
    apoyos,sin una música que al menos dignificara su fin.
    Ningún oficial estaba junto a ellos, nadie los obligaba a
    permanecer allí, pero ellos mantenian su posición,que aquella
    tarde era la última posición del pueblo. Hay hombres que 
    llevan dentro su propia música, su propia bandera, y no necesitan
    otra cosa que su fe.  Hay hombres solos que mantienen en sus
    pechos la fe que  otros millones de hombres ya han perdido.
    Y gracias a ellos, la fe existe, y dentro de cien años otros hombres
    volverán a creer en ella.
                             Francisco González Ledesma