POEMA DE NIKOS KAVADIAS

CREU DEL SUD                                    A Giorgos Theotakàs

L'aigua rebullia amb el garbí.
Inclinats tots dos damunt la carta,
en vas dir,miram-me,que altres aigües
solcaries ans del mes d'abril.

Tatuatge com de coolie al pit:
crema'l tant com vulguis,no s'esborra.
Vas emar-la -almenys ho feien correr-
per un ram de febres atuït.

Fas la guàrdia arran d'un cap pelat
i els estais la Creu del Sud componen.
El corall del komboloi amoixes,
mastegant grans de cafè amargant.

L'Alfa del Centaure vaig caçar,
dins la fosca nit, amb l'astrolabi.
Em vas dir -la veu no eixint del llavis-:
"Dels estels del Sud t'has de guardar".

Sota el mateix sel,un temps abans,
vas seguir ,tres mesos sense pausa
-el pilot deixant-te la mulata-,
tot un curs nocturn de navegar.

En uns magatzems de Nossi-Bé
vas quedar-te el ganivet-dos xilings-,
just al pic de l'hora del migdia 
fulgurà com far,com un llampec.

A les costes d'Africa, en l'abis,
fa no sé quants anys,ja,que hi reposes.
Ara, tu, dels fars no te'n recordes
ni , el diumenge ,és clar, del bon pastis.

Boira,1947