EL CARRER DE L'ARC DEL TEATRE
Es un petit i mogut carrer que ens endinsa cap el Raval des de Les Rambles. El nom li ve donat ja que la seva entrada per les rambles té forma d'arc, aixó es degut a que té l'historic Teatre Principal just al costat i un del seus arcs del teatre s'extén decorant l'entrada del carrer.
El Teatre Principal considerat el més antic de la ciutat i un del més antics d'Europa está en desús des del 2006. L'origen el trobem l'any 1597 ,quan l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona va començar a construir la Casa Comèdies o Teatre de la Santa Creu, per tal de sufragar,amb els beneficis dels espectacles,el cost de l'hospital que tenia per missió servir els pobres i pelegrins segons la caritat cristiana.
La Casa Comèdies va ser durant molt de temps ,i per decret reial,l'unic lloc de la ciutat on es podien fer representacions teatrals . El 1787 un incendi va destruir el teatre , que va ser reconstruit amb el nom de Teatre Principal , un nom que va mantenir fins la seva darrera funció.
fotos de la red
9 comentarios:
Quanta cultura barcelonina, Pakiba. tot el que expliques me's ben alié. Jo pesaba que tu erets de Girona. Vaja, ens escrivim i no saben rès l'una de l'altra. Aquí hi hem de posar remei. No ho creus?.
Comença tú... val?
Buenas noches Pakiba,precioso documento, tanto el escrito (del cual no tenia ni idea) com les fotografies.
Salutacions.-
Montserrat soc i visc a Barcelona però tinc moltes arrels gironinas i el meu fill viu allá.
Cada ciudad tiene sus historias que nos sorprende. Esta me ha gustado mucho.
Besote
Cuánta historia tienen las ciudades sobre todo ustedes que llevan más tiempo que nosotros los argentinos. En Europa hay mucho por descubrir y estudiar.
Un besito
No sóc massa de bcn, però reconec que té molt de bo i molt per conèixer.
Hola Pakiba.
Molt bon Post.
El que jo recordo que de petita m´havían dit que pasejar per el carrer Arc del Teatre era perillós per els atracs.
Una abraçada, Montserrat
A pesar de conocer Barcelona me encanta leer esta historia , cada día aprendo algo más de la ciudad en la que vivi mucho tiempo
Montserrat, la que vive en Girona soy yo!!!
Petons
¡Hola Pakiba!
Nos dejas un texto muy interesante, me gusta la historia porque esta es cultura también.
Se ve un edificio bonito, ya tiene solera por su antigüedad.
Gracias por compartir esta ancestral historia.
Te dejo mi gratitud por tu cercanía, mi brazo de amiga y mi estima siempre.
Se muy feliz. Besos. De Galicia lluviosa.
Publicar un comentario