LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fùries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats,més prop de terra,
Pàtria ,guarda'ns :-la terra no sabrá mai mentir.
Entre tans crits estranys ,que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana,més lliure,una altra n'hi ha potser,
que ens envia ,per sobre d'aquest temps presoner,
batec d'aire i de fe . La veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor,i escalfa els peus dels pelegrins.
Poema de Màrius Torres
4 comentarios:
Un poema que se me antoja triste, Marius Torres es uno de los poetas más interesante y más desconocido de la poesía catalana.
Besote guapa
no pude traducir, pero algo capto de la esencia, saludos querida Pakiba
Hola Pakiba.
Mira no el coneixia i m´agradat.
Gracies per la teva publicació.
Feliç cap de setmana i petons, Montserrat
LOS POEMAS AL TRADUCIRLOS PIERDEN UN POCO LA ESENCIA.
PERO NO DEJA DE MOSTRAR LA HERMOSURA DE SUS VERSOS, SU LATIR...
BESITOS
Publicar un comentario