Enguany la Cobla de l'ESMUC commemora el centenari del naixement del violinista,compositor i director d'orquestra Rafael Ferrer i Fitó que va neixa a San Celoni el 22 de Maig de 1911 i morir a Barcelona el 26 de Març de 1988.
Va escriure vint-i-nou sardanes de les cual ahir al concert al Auditori a la sala Oriol Martorell van escoltar les que potser son més conegudes con: Portal de l 'Angel, Ver de Pi,blau de mar o Granet de blat, entre altres.
" La sardana és un cant que ha de ser especialment català; que ha de tenir el perfum català:
que no ha de buscar en fonts d'inspiració, ni de tècnica, ni d'harmonia, ni de res que no sigui purament sortit d'aquí.
No hi crec,en aquestes sardanes que semblen altres músiques o que són fetes exclusivament perquè tinguin èxit entre els balladors"
Rafael ferrer i Fitó
Va ser un concert explendit amb el gran director d'orquestra Marcel Sabaté.
4 comentarios:
Hola, Pakiba. Bona tarda!
A la meva sogra li xiflen les sardanes :) A mi també m'agraden, tot i que no conec moltes. Ara que penso, he d'escoltar-les més i també he de provar a ballar la sardana a veure si em surt :) Una abraçada
En mi juventud, cuando vivía en Reus esporádicamente, me encantaba ver bailar las sardanas. Hoy me has rememorado aquellas buenas sensaciones. Gracias.
Un abrazo,
Luis.
Para muchos, la sardana es un baile aburrido porque siempre es lo mismo, pero a mi me gusta.
Un abrazo
Hola Pakiba:
Las sardanes. la meva debilitat.
Saps que les anyoro.
Desde dels 12 anys fins els 19, cada diumenge en ballaba a la Pza de sant Jaume.
I ala colla Vallvidrera vaig ballarne una temporada.
Ay quins temps¡¡¡
Una abraçada, Montserrat
Publicar un comentario