BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

miércoles, 11 de agosto de 2010

recuerdo

El mes d'Agost té molta importancia per a mi, ya que el dia 4 en vaig casar a l'Iglesia de la Mercé de Barcelona  i el 14 va neixa la meva filla.

Tal dia com avui era l'aniversari de la persona que més volia i que ens va deixar ja fa molts anys. Pero encara que fá tan de temps sempre estás en el meu pensament i avui voldria dirte que encare que no envellin junts sempre t'estimare.

10 comentarios:

lisebe dijo...

Ufff Doncs no se que dir preciosa..

Per mí es el mes de Setembre el que em dona tristor vaig perdre a la meva filla fa 13 anys i al meu pare fa 2

Pero vull donar-te tranquil.litat i serenor i dir-te que malgrat que fa poquet que ens llegim ja estás al cor d'uns quans amics.!!

Un gran peto i felicitat guapísima!!!!

Montserrat Llagostera Vilaró dijo...

Hola Pakiba:

Mira el día 14 d´Agost, la meva neta Lucia, fa 5 anys.

Jo la conec l ´Esglesia de la Mercé.

Sento que aquesta persona tan estimada ja no estigui el teu costat, pero segur que desde el Cel vetlla per tu.

Una abraçada, Montserrat

Pakiba dijo...

Lisebe. Gracias de tot cor .Ja veig que tú el mes de septembre també tens recors fort.Per mi tampoc es bó, vaig perdre al meu home,a un fill acabat de neixer i a la meva millor amiga.
Pero la vida "sigue" i tenin que ser forts,sobre tot per els que ens quedan.
Una abrçada en tot el cor.

Pakiba dijo...

Gracias Montserrat i felicitats per l'aniversari de la teva neta que deu
ser una preciositat con la seva avia.

Una abraçada per les dues.

Anónimo dijo...

Carinyet un fort abraç en un dia tan important per a tu com es hui. un besas molt molt gran.

lisebe dijo...

T'entenc perfectament la meva filla va morir de mort súbita als cuatre mesos, tampoc tinc una parella i soc bastant jove. Així que puc parlar amb molta causa..

Molts petonets estimada amiga.

Ara vaig a descansar el que pugui abans que remonti el dia que m'espera ple d'activitat i feina.Soc autónoma amb això t'ho dic tot oi??

isnel dijo...

Hola Pakiba, ho has dit molt bé: la vida segueix i estem envoltats de personetes que ens necessiten i que no es mereixen ni que ens enfonsem ni que ens aturem. Els records estan molt bé per no oblidar-nos d'aquells que ja no hi són i per tenir-los presents en segons quins moments. Els records són també una part de nosaltres mateixos. Però el que hem de procurar és anar vivint els records del futur, que són el present.
Un petó molt fort :)

Pakiba dijo...

Gracias a tots per la vostra compayia,en feu passar molt bones estones.
Una abraçada motl forta

Jesús M. Tibau dijo...

records agredolços que d'una manera o altra acompanyen. Una abraçada

Deric dijo...

Glup!