COMENÇA LA TARDOR

FELIZ OTOÑO

AQUET SILENCI

Quan arriba la tardor ompla el meu cor
on el teu record allí reposa.
L'amor no és el temps,la distancia o un lament
l'amor es silenci.
Estimo aquet silenci i aqueta hora,
i més ara que en gronxa fins perdr'em
en el record de tu
que mai m'abandona .

MUJERES PARA LA HISTORIA

ALFONSINA STORNI

Poeta argentina nacida en Suiza ,1892-1938,uno de los iconos de la literatura posmodernista. Con una infancia dificil y con carencias y luego una vida con recurrentes enfermedades,su poesia está inpregnada de lucha,audacia,amor y una reivindicación del género femenino. Terminó su vida  suicidándose sumergida en el mar.

Te vas Alfonsina con tu soledad

¿Que poemas nuevos fuiste  a buscar?

Una voz antigua de viento y de sol

te requiebra el alma y la está llevando.

Y te vas hacia allá,como en sueños 

dormida ,Alfonsina ,vestida de mar.

(Alfonsina y el mar) 

HISTORIA DEL CARRER PETRITXOL

Es un carrer de poc més de 129 m. de llarg i una amplada de 3,16 m.,es troba dins  la Ciutat Vella al barri Gòtic,és paral-ler a les Rambles entre  Puertaferrisa i la plaça del Pi.

Explica la lleyenda que al segle IX quan Barcelona es trovaba baix el domini musulmán ,l'única missa cristiana que es permitia celebrar era a l'església del Pi abans de l'alba per no coincidir amb les primeres litúrgues a les mesquites ja que d'altre manera es consideraria un fet ofensiu.

Els cristians vivien al Raval i per arribar a la seva única parròquia havien de donar una llarga volta ja que els carrers que portaven directament a l'església estaven reservats als musulmans.

Una missa a aquestes hores sumat a la llarga volta que havien de fer feia que la parròquia estigues casi sempre buida.

Un dia el vell sacerdot treien aigua del pou per rentar el Cáliz abans de missa, va tenir la mala sort que es trenques la corda de la galleda ,intentan recuperarla utilizant tot el que tenia a mà,va treure amb sorpresa uns cofres plens d'or. Va pensar que tot aquell or el debien guardar els cristians abans de la invasió serraina per el que la seva inversió havia de ser en beneficie d'ells.

Com la serva prioritat era omplir la parròquia amb feligresos, es va dirigir a l'Emir per buscar una solució i li va preguntar quan costaria comprar el carrer que anava des de la muralla fins l'església ,que era el cami més curt.

L'Emir va posar un preu inabastable i li va oferir omplir el carrer amb monedes d'or,no més així podría comprar-lo. Dies més tard, el vell sacerdot ayudat per uns quans feligresos van treure de l'església del Pi cofres plens de monedes d'or i van comensar a omplir el terra del carrer.

Quedaben pocs metres per la muralla i ja no quedaban més monedes.En veure tants diners junts l'Emir no podia perde l'ocasió d'omplir les seves arcas,així que va regalar el terreny que els faltaba fins la muralla i allà van obrir una nova porta per la qual res més podien passar els cristians per no creuar-se amb els musulmans. Més que una porta era una portechuela o portitxol.. o petritxol que va donar nom al carrer.
Al principi el carrer no tenia sortida i estava envoltat d'horts . Va ser construit l'any 1465 travesant les finques del senyor Petritxol i comunicanse amb el carrer Portaferrisa per poder assistir a les misses més facilment, ja que l'altre costat comunica directament amb la plaça del Pi que es on es troba l'església.
Tot el carrer està ple de mosaics que expliquen situacions històriques d'aquet carrer .
L'any 1959 es van eliminar les voreres convertint-se en el primers carrer peatonal de la ciutat.

ESPERANÇA

Trenca el silenci
avancem plegats.
Tots junts ho farem
molt lentament
però ho aconseguirem.
Trobarem el nostre lloc
perque tenim esperança.

AQUET BLOG FORMA PART DE LA CADENA DE BLOGS ENLLAÇATS PER LA INDEPENDENCIA AMB EL NUMERO 40,DONAN-LI LA MA A MIREIA.

MUJERES PARA LA HISTORIA

TERESA DE CALCUTA

Monja católica albanesa,nacionalizada india,1910-1997,fundadora de la Congregación Misioneras de Calcuta ,1950,y Nobel de pa Paz en 1979.

Testimonio de entrega a los más pobres entre los pobres,conciencia de la humanidad.

"Ten siempre presente que la piel se arruga,que el cabello se vuelve blanco,que los dias se convierten en años,pero lo más importante no cambia ,TU FUERZA INTERIOR".

UN SIGLO DE LA SIRENITA DE COPENGAGUE

La Sirenita, el símbolo más reconocido de la capital danesa ha celebrado sus cien años de existencia.Inspirada en el cuento de Hans Cristian Andersen hace justo un siglo esta pequeña estatua  fue colocada en el puerto de Langelinie donada por el magnate cervecero Carl Jacobsen enamorado del personaje tras ver un ballet en el Teatro Real sobre el triste relato de Andersen,Jacobsen le encargó una esatua al escultor Edvard Eriksen.

La negativa de la bailarina Ellen Price,que entonces hacia el papel principal en el ballet, a posar desnuda obligó a Eriksen a usar a su mujer como modelo: el primer contratiempo para la Sirenita ya que ha tenido una vida muy agitada.

Fue volada con explosivos de su pedestal ,decapitada tres veces,otra le arrancaron un brazo ,ha aparecido pintada de varios colores,y  se le han colocado toda clase de objetos, desde camisetas de fútbol a velos y una túnica del Ku Klux 

Klan.

Con sus 125 centímetros de altura y 175 kilos de peso,la Sirenita suele causar decepción en quienes la ven por primera vez.Su aspecto modesto y su tamaño reducido casan muy bien con la imagen de Dinamarca como un país pequeño y acogedor,un país de cuento como los que escribó Andersen,su autor más internacional .

La Sirenita de espaldas al mar y con la mirada melancólica nos recibirá cuando vayamos al puerto de Langelinie.