Emmatella la taula
amb rose i maragdes.
Encén les cuques de llum,
treu la pols dels finestrals,
que a la llar no hi falti el foc,
i porta els coberts de plata.
Deixa corre tots els vins
i que cantin les guitarres,
prepara els llençols més blancs
perfuma la millor cambra,
que l'hoste d'aquesta nit
no coneix el seu llinatge.
4 comentarios:
besitos...para tus flores tenías un hermoso florero de cristal de bohemia (en realidad era vidrio pero colaba como cristal)..
es que tus rosas son bellas..
Me gusta...mucho.
Es muy hermoso.
Un beso
Ay Pakiba¡
Que bonic i romántic.
Si jo sapigués escriurer poemas.
Pero comque no en se amb conformo disfrutan llegin els dels altres.
Enhorabona, Montserrat
preciós el teu poema. M'encanta!!!
B7s
Publicar un comentario