Els teus passos van deixar en mi
emprentes d'amor imborrables.
El passat temps fa que és mort,
moments guanyats i perduts
que ja no tornaran mai.
Records que sols són records,
que ja no són realitats,
plors que ja s'han secat
Hores que s'han perdut
tot esperant el demá.
No volguem mirar l'ahir,
avui és el que compte ja,
Ara,aquet moment
és l'única veritat.
Somnis de l'esdevenidor
que no es realitzaran.
Esperança en el demà
que por morir avui.
Sempre pensar en el futur
que potser no arribarà.
Presses per anar depressa
perquè més presses hi ha.
Vivim el moment present.
Vivim-lo amb intensitat
amb tota la nostra força
ara que encara no és mort,
ara que el podem mirar.
Ara que és.
ara que som.
ara que és ara,
no ahir ,no demà.
4 comentarios:
Bona nit:
I ara, en aquest moment a les 22 h., he disfrutat llegin aquest Poema.
Petons, Montserrat
QUE MARAVILLA DE POESÍA, ME ENCANTA ESTA VENADA TUYA, ME CHIFLA Y POR MI SEGUIRÍA LEYENDO Y LEYENDO.
ES UNA PRECIOSIDAD
BESOS
Precioso. Y qué verdades en esos versos.
Ahora que es ahora.
Un abrazo, amiga.
Muy bonito Pakiba...
El pasado está siempre en nuestro corazón, pero nunca llegará a ser como antes...tenemos un presente por delante y cosas bonitas por vivir
Un beso muy grande amiga
Publicar un comentario