BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

sábado, 27 de abril de 2013

LLEGENDA DE MONTSERRAT

Quan un puja a Montserrat acompanyant a una persona que no coneix la muntanya  ha d'estar sempre preparat per rebre una pregunta ineludible. Quina és aquella roca tan esvelta i impresionant que sobresurt tota sola entre les altres ?. Ja tenim el Cavall Bernat posant de manifest la seva magnificència i alterositat devant els ulls admirats del nou visitant.


 La llegenda diu,en temps molt antic, la mola que avui forma el massis de Montserrat no era a la superficie de la terra, sinó sota ella: eren els fonaments d'una muntanya sobre la qual s'elevava una ciutat tan gran i fastuosa com plena de pecat.
La ira de Déu  va obligar a l'enorme massa muntanyosa a girar sobtadament sobre si mateixa, deixant la infame ciutat sempre soterrada i l'aire les ciclòpies arrels dels que abans estava enfonsat en la profunditat de la terra.
Es diu que el àngels divins van ser desprès tallant i serrant les formes de les roques fins donar-los l'aspecta que determinan el seu nom,encara que en aixó no coincideixen tots els narradors, ja que hi ha qui assenyala altres orígens miraculosos per les formes,aparentment capricioses, d'algunes roques concretes. D'una sèrie d'elles es diu que són uns frares petrificats per honorar un company que ho mereixia. Hi ha un gran penyal del qual s'assegura que és un gegant nocturn,encisat per la llum solar i convertit en roca.
Sobre el monestir es por contemplar una espècie de gegantecs alvèol on encaixava un penyal inmens que un dimoni va fer pel que sembla desplomar per destruir el sant edifici, el monastir va poder salvar gràcias a la intervenció celestial,i el dimoni va quedar pres sota la penya desplomat.
D'una alta roca s'assegura que un dia va ser un cavall ofert per diable a un pagès a canvi de la seva ànima,i convertit en pedra per un miracle de la Mare de Dèu quan el casmperol es va penedir d'haver concertat l'espantos pacte.
El cas es que les grans penyes de Montserrat,una vegada que tot el massis muntanyós donar la volta al cataclisme amb que va ser castigada la ciutat construida un dia en el seu cim,han conegut la lluta entre les potencies del bé i del mal i segueixent impregnades de sentit sagrat.
     
 Durant molts segles,abans fins i tot que existis el conegut monasteri, les seves coves naturals van servir de refugi a sants ermitans dedicats a la plegària per les ànimes dels pecadors que van viure a la ciutat sepultada i per la redemció de tots els pecats del món.
AVUI DIA DE NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT, MOLTES FELICITATS PER TOTES LES QUE CELEBREN EL SEU SANT.

4 comentarios:

Garbí24 dijo...

Ostres gràcies per fer-mi pensar.....felicitaré a la meva dona.... ;)
Bona història la que ens has exposat

Susana Terrados dijo...

Qué linda leyenda! Monserrat, es realmente bonito y se la merece. Un besito.

Montserrat Llagostera Vilaró dijo...

Hola Pakiba.
Doncs mira, jo no ho sabía tot el que expliques.
Gràcies per l´informació
Reb una abraçada, Montserrat

Colotordoc dijo...

Desconocía la leyenda de Moserrat. Genial historia.

Besote guapa