BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

miércoles, 22 de febrero de 2012

CHITA, la més mona de la història del cinema.

El popular ximpanzé ,company de Tarzán va morí a Florida el 28 de desembre de 2011.Tenia 80 anys.
Des que l'home va baixar dels arbres i les hi va donar de espavilat, els nostres cosins gemans els micos mai han deixat de posar en evidència al gènere humà. Mirant a un ximpanzé als ulls ,ell et retorna la mirada amb aires del que ja ho ha vist tot,amb una ironia i una sorna que a un ,homo sapiens,li sona a conya . Si els seus ulls estan tristos,sembla con si el ximpanzé plorés per algun estrany paradís perdut , més que somiar amb una terra promesa com fen els homes.
Chita,la companya cinematogràfica de TARZAN ( encara que realment era mascle i es deia JIGGS) i que mai es va vestir de seda, que el seu era anar per aquestes selves com Déu la va portar al món ,però va acompanyar a Johnny Weismuller en cintes com "Tarzan i la seva companya","Tarzan i el seu fill",etc.
A partir de llavor,Cheeta es va convertir en una icona,en l'animal savi i bo,entremeliat però generós i valent com pocs i amb unes ganes de conya i de gresca que la feian rebolcar pel terra del riure.
Més endevant va participar en films com "Doctor Dolittle"i en diversos anuncis,abans de retirar-se del món de l'espectacle.
Mai va figurar en els crèdits de les pel-lícules,però no cal perquè el seu record segueix sent inesborrable.

6 comentarios:

Juan Antonio Torron Castro dijo...

Empiezo a dudar de quien era más famoso, si Tarzán o la Chita.....

En bonito sitio celebraste tu boda, yo ya no lo conocí, pero el entorno, supongo que es el mismo y es precioso.

Saludos.

joan gasull dijo...

Si es que ens agraden les animalades.......i aquesta era molt bona

magazine.cat dijo...

Quins records més bonics Tarzan i chita...

Joana dijo...

Quines bones estones mirant Tarzán i la mona chita :)
Escolta Pakiba, hi ha sopar blogaire el 14 d'abril a Barcelona.Estaria bé poder-nos saludar. Si et ve de gust... :)

La abuela frescotona dijo...

fue la alegría de tantos niños, ella era la inocencia y la ternura que muchos perdemos al crecer, me uno a este homenaje, te abrazo querida amiga

Montserrat Sala dijo...

L'Anna Jorba, m'ha dit que vindras, a al trobada que ella esta organitzant. He eneetrat al teu blog, per primera vegada, i agrade molt. Si em dones llicencia, m'hi quedo. Així en anirem veient i coneixen abans del dinar del dia 10 de Marçs

Salutacions