ELS PROTECTORS DEL SULTÀ I ELS GUARDIANS DE L'HAREM

  ELS EUNUCS ,PROTECTORS FEROTGES

Tradicionalment en el món islàmic ,els eunucs ,esclaus als quals sels practicava una castració usualmente abans de la pubertat ,eren guardians de llocs sagrats i tombes,i els envoltava una aura de persones pietoses i generoses.

Al mateix temps ,responient amb ferocitat davant de qualsevol amenaça que posès en perill els llocs que cuidaven. Al palau estaven facultats per interactuar entre el món interior i l'exterior,per moure's tant en el món dels homes com en el de les done,i per tractar directament amb la figura semisagrada del sultà. La situació de les seves cambres a les portes del palau ho diu tot :els eunucs eren els guardians de les fronteres. La llibertat de moviment els otorgava un estatus i un poder inusuals a la cort otomana. Per tot aixó ,al palau imperial hi havia dos cossos d'eunucs un per supervisar els nois que havien estats reclutats per ser educats al palau ,i un altre format pels guardians de l'harem. Per la mutilació sexual es considerava que no representaven cap amença en la tutela dels esclaus i esclaves.
EUNUC BLANC I NEGRE
Aquets cossos estaven dirigits respectivament per dues figures o agàs, el cap del eunucs blanc èra el càrrec de palau més important . Ho supervisava tot i assessorava el sultà en tots els nomenaments i promicions ,i era un conseller de gran confiança pel que fa als assumptes d'estat. Supervisava l'educació dels princeps i dels patges. Decidia qui podia traspassar les muralles del palau i fins on podia arribar cadascú
El cap dels eunucs negre era l'oficial més important de l'harem,el lligam de les dones amb el món exterior.Governava els eunucs que trevallaven en aquesta part del palau,tots ells de raça negre . La seva cambra era al costat de l'entrada principal de l'harem,per controlar-ne el pas . En certs moments en qué les dones van ser molt influents en la cort ,el seu guardià va esdevenir més poderòs que el cap dels eunucs blanc .

un eunuc armat vigilant un harem a Tunisia el 1931

SAN VALENTIN

Te regalo mi corazón
haz lo que quieras con él
pero ten  cuidado porque tú estás dentro
y te puedes lastimar.

12 DE FEBRER SANTA EULALIA

LES LLÀGRIMAS DE SANTA EULÀLIA

Segons la tradició cristiana ,santa Eulàlia va viure al barri de Sarrià els temps de l'emperador Dioclecià 284-305 durant el segle III o sent papa Sant Marcel-li . Durant la persecució dels cristians a la Eulàlia,una noia entre 13 i 15 anys  va escapar d'una casa de camp on els seus pares l'havien tancat perquè no es lliurés a les autoritats,obertament va confessar la seva fe i va ser lliurada al martiri.

Va ser victima de diferents turments i va morir a la creu, si bé hi ha seriosas dubtes sobre la historia de la narració del seu martiri. Dacord amb la tradiació,un d'aquets turments va consistir en llançar rodant dins d'una bota ple de vidres trencats pel carrer (actualment cridada Baixada de Santa Eulàlia ),on hi ha una imatge de la santa en una petita capella .

 

Diu la lleyenda que va ser clavada nua en una creu de forma de X(forma coneguda com la creu se Santa Eulàlia). En aquel moment per preservar la seva intimitat li van creixer els cabells i va començar a nevar.

Va ser canonizada i es considera santa per l'Església Católica Romana,com per la Ortodoxa . Les seves despulles van ser localitzadas en 878 pel bisbe Frodoino i traslladas solemnement a la catedral.

Va ser proclamada patrona de la ciutat de Barcelona.

En 1667 hi va haver a la ciutat una gran plaga de llagostes , els habitants es van encomanar a la seva patrona ,però devant de la passivitat d'aquesta van canviar les seves pregàries en favor de la Verge de la Mercè . Al poc temps la plaga va desapareitxé i els barcelonis davant d'aquet miracle van proclamar a la Verge de la Mercè com a nova patrona de la ciutat,encara que Roma no ho va aprovar fin dos segles més tard.

Aquet fet no va agradar a la antiga patrona i va deixar mostrar el seu disgust als habitants fen ploure duant els dies de festa de su rival,encara que moltes persones pensen que aqueta pluja no es el seu ennuig sino la seva tristesa en forma de llàrimas .

Aquesta es la raó perquè sempre plou a les festes de la meva ciutat.       

"LA CIUDAD"

"Iré a otras tierras ,a otros mares
Bucaré una ciudad mejor que ésta
en la que mis afanes no se cumplieron nunca,
frío sepulcro de mi sentimiento.
¿Hasta cuándo errará mi alma en este laberinto?
Mire donde mire,sólo veo
la negra ruina de mi vida,
tiempo ya consumido que aquí desperdicié."  
No existen para ti otras tierras,otros mares.
Esta ciudad irá donde tú vayas.
Recorrerás las mismas calles siempre. En el mismo
arrabal te harás viejo. Irás encaneciendo
en idéntica casa.
Nunca abandonarás esta ciudad .Ya para ti no hay otra ,ni barcos ni caminos que te libren de ella .
Porque no sólo aquí perdiste tú la vida:
en todo el mundo la desbarataste.

"La ciudad" de C.P. Cavafis,en
versión libre y hasta ahora inédita de
Angel Gonzalez.

   Lento y escorado,como si remolcara bajo la lluvia jirones de su propia herrumbre y la memoria muerta de otras singladuras latitudes más templadas,el viejo Nantucket navega rumbo a Shanghai.
"El embrujo de Shanghai "

CARNESTOLTES

El carnestoltes és una celebració pública que té lloc inmediatament abans de la quaresmas cristiana,amb data variable(entre febrer i març segons l'any).Malgrat les grans diferències que la seva celebració presenta al món, la seva característica comuna és la de ser un periode de permissivitat i cert descontrol.

La nit de carnaval tot val i diu la llegenda que per aixó es posen máscaras.

L'origen de la seva celebració sembla probable de les festes paganes,com les que es realitzaven en honor a Bacus,el déu del vi,les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor del bou Apis a Egipte. Segons alguns historiadors ,els origens d'aquesta festivitat es remunten a les antigues Sumèria i Egipte ,fa més de 5.000 anys ,amb celebracions molt semblants a l'epoca de l'Imperi Romà, des d'on es va expandir el costum per Europa,sent portat a Amèrica pels navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV.

El carnestoltes està associat principalment amb el catolicisme, i en menor mesura amb el cristians ortodoxos orientals ,les culturas protestans usualment no celebran el carnaval o tenen tradicions modificades,com el carnestoltes danès.

Els etnòlegs troben en el carnaval elements supervivents d'antigues festes de hivern (Saturmalia),les celebracions dionisíaques gregues i romanes (Bacanals) ,les festes andines prehispàniques   i les culturas afroamericanes. Alguns autors consideran que per a la societat rural,fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnastoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la represió de la sexualitat  i a la seva formalitat litúrgica de la Quaresma.

El carnestoltes més gran del món és el de Rio de Janeiro i el més llarg és el de Gualeguaychú a Entre Rios-Argentina-,ja que dura des del primer cap de setmana de gener fins el primer cap de setmana de març

PLANTAS OLOROSAS

La Hierba luisa (también llamada Verbena o María Luisa)  es una planta de un peculiar aroma a limón y de hermosas flores con propiedades medicinales de que disponen sus hojas.

Es una planta, que puede alcanzar hasta el metro y medio de altura, tiene un tallo leñoso ,hojas alargadas y toscas por la cara superior y lisas por la interior . También se le conoce como Verbena de tres hojas o Hierba princesa, por su agradable aroma a limón.

Es originaria de América del Sur (Chile,Perú),aunque se cultiva sin problemas en jardines y macetas en lugares con clima cálido. Su floración es en pleno verano y es entonces cuando es conveniente recoger sus hojas ya que contienen gran cantidad de sustancias medicinales, dejandolas secar en un  lugar cerrado y en la oscuridad.

La Hierba luisa tiene multitud de beneficios medicinales,como que calma los nervios,además es buen tónico para nuestro estómago y eliminar los gases intestinales y favorecer la digestión.

Podemos comprarla como infusión,que se prepara con unos 5 gramos de hojas por taza .

Tiene conocidos efectos estimulantes y se emplea para reanimar a las personas que se encuentran decaidas fisicamente.

ACTRIUS

MADELEINE CARROLL

L'actriu britànica Madeleine Carroll que el seu veritable nom era Edith Madeleine Carroll, va néixer  el 26 de febrer de 1906  a West Bromwch,Anglaterra ,va ser força popular en les dècades del 1930 i sobretot a partir  del moment què protagonizà "The 39 Stepp" de Alfred Histchock al 1935que  interpreta a una de les primeres dones prototip del director,rosa e inteligent al film. Després  va interpretá moltes més pel-licules com: "El Prisionero de Zenda" i "Policia Montada del Canadá" entre altres.

 Abans de la Guerra Civil Espanyola va descubrir la Costa Brava i s'en va enamorar del paisatge conegut com a Treumal al municipi de Calonge ,s'hi va fer construir una casa que va ser la seva residencia d'ella i del seus sucessius cuatre marits durant més de 35 anys i de la qual s'absentava quan li ho exigia la feina o les seves tasques a les files de la Creu Roja durant la Segona Guerra Mundial.

Retirada del cinema el 1949 i pionera del turisme d'elit a la costa gironina . Carroll hauria estat l'amfitriona de John Fitzgerald Kennedy a la nostra terra si el president nord-americà no hagués estat assassinat el 1963.

Posteriorment, en desacord a la massiva afluència turística a la zona va vendre la seva llar empordanesa per traslladar-se a les platges de Málaga .

Temps després que moris a Marbella el 2 d'octubre de 1987 als 81 anys  i fos enterrada a Fuengirola ,les seves restes es van dur al cementiri de Calonge .