LA RUTA DE L'EXILI

El sabado dia 21 hicimos una salida cultural.

La ruta de l'exili:

Ante la caida de Barcelona al 1939, casi medio millón de personas llegaron a la frontera francesa entre el 28 de enero y el 12 de febrero ,hombres,mujeres,niños y ancianos , el éxodo desbordó a las autoridades francesas y miles de personas fueron enviadas a los centros d'accueil, enclavados en distintas playas del sur del país, lugares como Argelés,Sant Cebriá o Bacarès...........

En Argelés visitamos su playa y se hizo una ofrenda de flores  ,el cementerio de los españoles donde se leyeron varias cartas de testimonios.

Cotlliure   visitamos la casa donde murió Antonio Machado y su tumba donde se leyeron varios poemas, la fortaleza y la prisión .

A continuación nos dirigimos a Elna para visitar la maternidad donde Elisabeth Eidenbenz entre 1939 y 1944 salvó la vida de 597 niños ,hijos de los exiliados catalanes y españoles que malvivian en condiciones penosas en los campos de Argelés ,Sant Cebriá y Ribesaltes . Ahora en obras  para hacer un museo. .

Un dia lleno de emociones contenidas y del cual algunas fotos dan testimonio.

Corrandes D'exili                              

Una nit de lluna plena                                                                

tramuntàrem la carena,                                                             

lentament,sense di res...                                                           

Si la lluna feia el ple                                                                   

també el féu nostra pena.

L'estimada m'acompaanya                                                    

de pell bruna i aire greu                                                          

(com una Mare de Déu        

que han trobat a la muntanya).

                                                                                                  

Perquè ens perdoni la guerra,                                              

que l'ensagna,que l' esguerra,

abans de passar la ratlla                                                          

baix aqui beso la terra                                                              

i l'acarono amb l'espatlla.                                                         

                                                                                                    

A Catalunya deixí                                                                      

el dia de ma partida                                                                 

mitja vida condormida;

l'altra meitat vingué amb mi                                                        

per no deixar-me sens vida.   

Avui en terres de França

i demà mès lluny potser,

no en morié d'enyorança

ans d'enyorança viurè.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la pla Avui en terres de França

i  demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança

ans   d'enyorança viuré.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

Pere Quart  (Joan Oliver)