BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

miércoles, 25 de abril de 2012

LA RUTA DE L'EXILI

El sabado dia 21 hicimos una salida cultural.
La ruta de l'exili:
Ante la caida de Barcelona al 1939, casi medio millón de personas llegaron a la frontera francesa entre el 28 de enero y el 12 de febrero ,hombres,mujeres,niños y ancianos , el éxodo desbordó a las autoridades francesas y miles de personas fueron enviadas a los centros d'accueil, enclavados en distintas playas del sur del país, lugares como Argelés,Sant Cebriá o Bacarès...........
En Argelés visitamos su playa y se hizo una ofrenda de flores  ,el cementerio de los españoles donde se leyeron varias cartas de testimonios.
Cotlliure   visitamos la casa donde murió Antonio Machado y su tumba donde se leyeron varios poemas, la fortaleza y la prisión .
A continuación nos dirigimos a Elna para visitar la maternidad donde Elisabeth Eidenbenz entre 1939 y 1944 salvó la vida de 597 niños ,hijos de los exiliados catalanes y españoles que malvivian en condiciones penosas en los campos de Argelés ,Sant Cebriá y Ribesaltes . Ahora en obras  para hacer un museo. .
Un dia lleno de emociones contenidas y del cual algunas fotos dan testimonio.
Corrandes D'exili                              
Una nit de lluna plena                                                                
tramuntàrem la carena,                                                             
lentament,sense di res...                                                           
Si la lluna feia el ple                                                                   
també el féu nostra pena.

L'estimada m'acompaanya                                                    
de pell bruna i aire greu                                                          
(com una Mare de Déu        
que han trobat a la muntanya).
                                                                                                  
Perquè ens perdoni la guerra,                                              
que l'ensagna,que l' esguerra,
abans de passar la ratlla                                                          
baix aqui beso la terra                                                              
i l'acarono amb l'espatlla.                                                         
                                                                                                    
A Catalunya deixí                                                                      
el dia de ma partida                                                                 
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi                                                        
per no deixar-me sens vida.   

Avui en terres de França
i demà mès lluny potser,
no en morié d'enyorança
ans d'enyorança viurè.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la pla Avui en terres de França
i  demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans   d'enyorança viuré.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart  (Joan Oliver)                                             
                                                                                                                                                                                                            
                                                                                                        
                                                                     

3 comentarios:

Montserrat Llagostera Vilaró dijo...

Bon día Pakiba.
Encare no son les 8 del matí, i ja m´has fet emocionar.
Dono gràcies per haberte conegut.
Es fet un reportage magnífic, junt amb el sentit Poema d´en Joan Oliver.


Quina llástima la gent que vàren perdre la vida, mártirs penssessin com penssesin, pero al fi i al cap màrtirs.

Dolça Catalunya,
Patria del meu cor,
Quan de tu s´allunya,
D´Anyorança es mort.(M.Cinto Verdaguer)

Un petó, Montserrat

joan gasull dijo...

vaig coneixer aquestes històries a través de l'Assumpta Montellà i el seus llibres

pluvisca dijo...

Aún recuerdo cuando estaba muy cercano elhecho como lo viviamos los que viviamos aqui, fue todo un logro del pueblo Portugues.

Petons