És un relat de les persones desplaçades per la inclemència de la història. La quasi nena Juana Merchán arriba a Barcelona als inicis dels anys 50, acompanyada per una de les seves set germanes i el seu pare.
Ho fan fugint de la misèria de la seva terra andalusa, i amb l'esperança de trobar unes possibilitats materials que facin més transitable el seu futur i Juana es troba a l'espai immes i desconegut de la Barcelona de la Postguerra .
Hi ha dos líneas narrativas la que ens situada a l'Andalusia destrossada per la guerra i en la repressió de l'exèrcit nacional sobre la població civil , tot just iniciada,durant les primeres setmanes de lluita i a la part situada a la Barcelona dels cinquanta amb la Juana fen de minyona a casa de Salud Monterde i l'amor de Liberto ,el anarquista perseguit,que serà el seu únic refutgi.
<<.... siempre hacia adelante,siempre,aunque tengas que picar el vientre del caballo con espuelas de papel.>>
5 comentarios:
el missatge és bo....sempre endavant, sigui com sigui
Crec que pot estar molt be la novela.
Gracies per compartir
Petons
No conocía el libro, gracias por compartir.
que tengas un bonito fin de semana.
un abrazo.
Me quedo con ese mensaje:
"siempre hacia adelante,siempre,aunque tengas que picar el vientre del caballo con espuelas de papel".
Es sobrecogedoramente real y auténtico. Gracias Pakiba
Un abrazo
si amiga querida, siempre adelante y sin mirar atras...saludos Pakiba
Publicar un comentario