Mallorca,1854 - 1926
Poeta i assagista. Va estudiar el batxillerar a l'Institut Balear i la carrera de Dret a Barcelona. Llicenciat el 1878 ,va torna a Palma on va exercir d'avocat. Va iniciar la carrera política com a seguidor d'Antonio Maura,amb qui l'unia una forta amistad:regidor municipal 1879, diputat provncial per Manacor 1883 i diputat a Corts 1893.
Després d'una curta estada a Madrid ,va decidir tornar a Palma i abandonar la política.
En la seva trayectòria literària van influir circunstancias personal i familiars. S'havia casat ,el 1881 ,amb la barcelonina Rosa Pujol i Guarch i van tenir tres fills,Pere,Teresa i Gaietà i que va morir el 1887.
El 1891 es va torna a casar amb la mallorquina María del Haro i Roselló ,amb la cual tingué dos fills més ,Maria i Pau. Aquest darrer és l'únic que va sobreviure: el 1901 havia mort de tubercolosi la seva filla Teresa;el 1905 ,del tifus el seu fill Pere;el 1919 ,en una mateixa nit ,moren Maria a Mallorca i Gaietà a Barcelona . En bona part, aquesta presencia de la mort incideix en la vida i dóna un sentit personal i vivencial a la seva obra.
Des del 1872 havia anat publicant poemes en català i castellà i a partir de 1899 i fins el 1903 ,es produeix un canvi d'actitud davant la llengua i desprès d'un periode de defensa del bilingüisme,acaba adoptan de forma conscient i decidida el català en una decisió irreversible (sobre tot en el discurs dins del Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906: La llengua catala es entre nosaltres l'única expressió possible de l'escriptor artista). Aquet canvi s'ha relacionat amb la mort de la seva filla Teresa que converteix la seva poesia en instrument del seu dolor.
Catedral de Palma
Miradla..... .Misteriosa
como la angusta religión,desacuella,
y plácida reposa
al pie de la ciudad bella
Miradla..... .Misteriosa
como la angusta religión,desacuella,
y plácida reposa
al pie de la ciudad bella
como al amor y patrocinio de ella.
Seis siglos ha que cuando
al triple anuncio de la gran campana
que lento va sonando,
la hostia cotidiana
se eleva como el sol de la mañana.
Y el roseton calado
que de matices y de sol rebosa,
del incienso sagrado
la onda vagorosa
enciende y bana de amaranto y rosa .
Y cuando se domina
desde lo alto del templo giganteo,
hasta que el son termina
del bronce de la Seo,
es una sola vos que dice : ! Creo¡
Seis siglos ha que cuando
al triple anuncio de la gran campana
que lento va sonando,
la hostia cotidiana
se eleva como el sol de la mañana.
Y el roseton calado
que de matices y de sol rebosa,
del incienso sagrado
la onda vagorosa
enciende y bana de amaranto y rosa .
Y cuando se domina
desde lo alto del templo giganteo,
hasta que el son termina
del bronce de la Seo,
es una sola vos que dice : ! Creo¡
2 comentarios:
Hola Pakiba bona nit:
Observan la fotografía de l´escriptor, se li veu una expresiò de profunda tristesa.
Te de sert molt dur perdre els fills i més do en una sola nit.
En aquella época morien moltes criatures.
Gracies per aportar cultura.
M´encantat aquest Post.
Un petò, Montserrat
Bello..!
Publicar un comentario