BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

sábado, 17 de diciembre de 2011

CLUB DE LECTURA

Aquet mes amb llegit al club de lectura aquet llibre de Eduar Márquez.
" El Robert seu al Portal d l'Angel amb una llauna per les monedes entre les cames.Toca una harmònica i té al seu costat un carro de super ple de cartrons i bosses de plàstic. De la cadena que hauria de servir per enganxar-lo als altres carros,penja una càmera fotogràfica de joguina d'un taronja cridaner. Tot i els vint anys que amb passat ,és el mateix Robert de sempre .
El cor se'm dispara.   Vint anys.
El so de l'harmònica,raspòs  i entretallat , es basrreja amb el so de la gent del carrer.
Reculo i aprofito l'entrada d'una botiga per observarlo .  La roba bruta i atrotinada .La bota dreta té la sola reforçada amb cinta adhesiva.
La inquietud en paralitza".
La britat és que  des de la primera línea  Márquez aconsegueix atrapar-nos sota la pretesa lleugeresa del 623 grams.En primer lloc l'univers sòrdid i pervers de l'escola catòlica ,analizatda amb tota la fredò que permet la seva brutalidat. Els fantasmas del passat,la tragèdia personal trasbalsadora. Uns personatges que es mouen,imprecisos com els ninots fets amb escuradents.
Ens ho anuncia des de les primeres págines ,la seva vida es el final d'una etapa ,llarga i seguramente maravellosa en molts sentits  però amb un desenllaç amarg , la mort de la seva filla  Jana. 
El record la presència encara  de la filla petita (cendres dins d'una urna 623 grams) el fa buscar respostes potser inexistens.