Montserrat Roig i Fransitorra, va neixer el 13 de Juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una familia burguesa de la dreta de l'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, fou advocat i escriptor.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta estudiantil que es feien a les darreries del franquisma a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofía i lletres i es va doctorar el 1970.
A partir de 1970 que guanya el premi Victor Català amb "Molta roba i poc sabó..i tan neta que la volen" es dedica professionalmente a la literatura. Amb aquet recull de contes inicia un cicle novel-listico, que retrata tres generacions de dones,àvia,mare i filla que viuen les seves històries personals als moments claus de la història del país. Al 1977 obtè el premi Sant Jordi amb "El temps de les cireres".
També ès destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una trdició de periodisme culte,feminista i amb voluntad de recuperar la memòria històrica del país. El 1977 entra con a periodista al canal català de TVE i escriu la seva obra "Els catalans als camps nazis",premi Crítica Serra d'Or.
La darrera de les seves publicacions és "Digues que m'estimes encara que sigui mentida " de l'any 1991, on l'autora hi confereig una poètica personal a tall de testament literari.
Montserrat Roig mori a Barcelona el 10 de Novembre de 1991, victima d'un càncer de mama, tenia 45 anys i estava en la plenitud de la seva creació literària.
5 comentarios:
Hola Pakiba:
M´nrecorodo que lultima vegada que la vareig veurer,aleshores es veie TV3 a Valencia, va ser en La Vida en un Xip, ja esvta en tractamen de qu8imioterapía.
Jo fa algún temps ja li vaig dedicar dos posts, amb mesos de diferencia.
Gracies per aquest homenatje.
Petons, Montserrat
Hola Pakiba, com podràs veure t'he copiat la foto, però buscant imatges de la Montserrat, vaig trobar aquesta i em va enamorar.
Espero que ho entenguis, però no podia canviar-la.
Està molt maca i de veritat que em diu moltes coses.
Bon dia,Pakiba.
i mil excuses.
me uno a este recordatorio de lo que fue una mujer luchadora de la vida y las letras, saludos querida Pakiba
Muchs gracias, Pakiba, por el Haiku.
Muchas gracias por el comentario en mi blog.
Abrazos
Pakiba, gràcies per participar en l'homenatge amb aquesta ressenya biogràfica.
Publicar un comentario