PAU CASALS I DEFILLÓ

EL VENDRELL 1876--PUERTO RICO 1973

Compositor ,director d'orquestra i ,sobretot,violoncel-lista. Estudià amb el seu pare  Carles ,que era organista ,a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (violí i violoncel amb Josep Garcia i composició amb Josep Rodoreda), i a Madrid ,Brussel-les i París , ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció de la reina María Cristina i del comte de Morphy , a qui l'havia recomanat  Albéniz  després de sentir-lo tocar en un café de Gràcia (Barcelona).

El 1897 era profesor de violoncel a l'Escola  Municipal de Música de Barcelona i fa els seus primers concerts amb E.Granados . Però el exit de la seva carrera internacional començà a París (1899) amb un concert amb l'Orquestra Lamoureux . El 1901 fa la seva primera gira pels EUA i el 1905 el seu primer viarge a Rússia.
Va constituí amb Jacques Thibaut i Alfred Cortot un trio de música de cambra que perdurà 25 anys , amb ells creà al 1912 a París l'Escole Normale de Musique.
Funda a Barcelona la  Orquestra Pau Casals (1920-39) , finançada per ell i la Associaciò Obrera de Concerts (1926-39) , amb la primera donà un gran impuls a la vida simfònica catalana , i amb la segona un intent d'acostar la música al món obrer.
El 1932 la Generalitat el fa president de la Junta de Música de Catalunya. La seva vida fa un canvi important arran de la guerra civil de 1936-39 i de la Segona Guerra Mundial 1939-45: fins en aquell moment  nomès havia actuat públicament com a músic , però des d'aleshores va ser un paladin infatigable de la pau ,de la llibertat i de les minories oprimides.
A partir de 1939 ,des del seu exilí voluntari a Prada (Conflent),ayudà als espanyols refugiats en camps de concentració i silencià el seu violoncel en protesta pels governs de suport al règim feixista de Franco. Aquet silenci,altament significatiu i representatiu, nomès fou trencat amb actuacions individuals amb el festival de Prada amb motiu del segon aniversari de la mort de J.S.Bach (1950-66) junt amb altres artistes famosos.
El 1955 sen va amb la seva esposa Marta Montáñez a Puerto Rico,on s'intalà i fundà el 1957 el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. El 1958 fa el seu primer concert a l'ONU . El 1961 viatjà a Israel ,Japó i actuà a la Casa Blanca invitat per el president Kennedy  i fou nomenat doctor honoris causa per la universitat de Nova York.
Com a compositor, la seva música comprèn ,música de cambra,lieder,polifonies,sardanes etc.El 24 d'octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l'ONU  i se li lliurà la Medalla de la Pau. L'any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.