Voldria tenir un llagut
i una casa a la montanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit a les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers,
tan lliure i divers com l'aire,
conèixer tots els camins
i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir,de mort suau,
un dimecres a la tarda.
Miquel Martí i Pol
6 comentarios:
El mestre, sempre serà el mestre.
Un poema preciós.
Una tria fantàstica!!! M'encanta martí i Pol
Que bonca no coneisia la canço pero que bonica, un bes
Magnífica!!! m'encanta i sempre m'encantará Miquel Martí Pol i com no Lluis Llach
Petonets estimada Paki
Hola Pakiba:
Un poema molt bonic.
Saps en Marti Pol, el vareig veurer en persona, quan a Valencia varen fer Un Pont de Mar Blava, amb en Lluis Llach, el any 1993, ja anava en cadira de rodes i estava minat per l´esclerosis múltiple, pero aixis i tot encare va parlar.
Petons, Montserrat
Preciosa, gràcies per compartir:)
Publicar un comentario