Com si les teves mans sobre el meus ulls, encara
poguessin,com antany,aturar-se amb amor,
em plau,quan penso en tu,de tancar els ulls,
el teu record en mou en la penombra clara..
Torno a sentir els teus passos allà lluny,en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme,la distancia.
Ara t'atures,prop .Aspiro ,rosa rància,
una ràfaga ardent del teu antic perfum .
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oida
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en la fosca,podria
acariciar-ta encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir el ulls.
M.T.
La nostra canço.
4 comentarios:
Realment precios estimada Paki.
Tèstimo amiga meva
Un peto ben gros
Mol bonic :)
De verdad, que bonito!!!
Besos
Un Poema molt bonic Pakiba.
Petons, Montserrat
Publicar un comentario