BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

martes, 22 de marzo de 2011

LLIBRES DEL CLUB DE LECTURA

TENNESSEE WILLIAMS-MEMORIAS

Aquet és el llibre del mes  de març, per llegir.

El proper dia 26 es compleix  el centenari del naixement d'un del més grans dramaturtgs que ha donat el segle XX.
Thomas Lanier Williams, conegut amb el nom artístic de Tennessee Williams, va néixer a Columbus ,Mississipi  el 26 de març de 1911 i va morir a Nova York el 1983, va ser un novel-lista i sobretot dramaturg, les seves obres de teatre van adquirir un ressó extraordinari gràcies a les versions cinematogràfiques que se'n van fer.
Va obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer (1947-1954) per dues de las seves peces de major tirada universal: " Un tranvia anomenat desig" i " La gata sobre el terrat de zenc" i al 1961 per la seva obra " La nit de la Iguana", totes portades al cimena amb gran éxit.
Williams va publicar les seves memòries el 1975, que van tenir critiques dolentes i molt d'èxit sense descartar l'escàndol, ja que mai no havia estat tan directe parlant de la seva homosexualitat, de la seva addició a les pastilles i de la por a la bogeria contra la que va lluitar sempre des de que la seva germana Rose fora internada en un manicomi.
Va abusar de l'alcohol i els somnífers, convençut que els necessitava per viure. era un ésser feble, ple de petites dolences i molts pressentiments de mort. també tenia obsessió pel sexe i pels nois guapos, encara que va tenir una única relació llarga amb Frankie Merlo,
La pèrdua del seu company per causa del càncer, el va empènyer encara més cap a l'autodestrucció. Pero va ser l'afany d'escriure allò que el va salvar sempre.
Van ser editades a Espanya el 1984.

4 comentarios:

María del Mar dijo...

Pakiba, prometo leerlo. Me lo apunto. No sabía nada de su vida.
Gracias por aportarme esta información.
Un beso gordo.

Montserrat Llagostera Vilaró dijo...

Hola Pakiba.

No coneixia la seva biografía.
He vist les pelis La Gata sobre el tejado de Zinc y Un tranvía llamado Deseo.

Un abrazo, Montserrat

parkerazul dijo...

Pakiba, las películas sí que las he visto. Los libros no los he leído.
Pero para llevar una vida tan al filo de todo, ya duró un rato largo.
Si lo que yo digo cuando me hablan del tabaco, que no, que no mata, que es la disposición de cada uno (esto va en broma).

Un abrazo.

Iris dijo...

Gràcies per la informació. Sempre és molt benvinguda una ressenya per a poder escollir millor en la tria de llibres.