BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

viernes, 12 de septiembre de 2014

HISTORIA DE L'ESPARDENYA

L'historía de l'espardenya está documentada des del segle XIV.Al museo arqueològic de Granada ,es conserva una espardenya trobada de restes humans a la cova dels ratpenats, es pense que var ser utilitzada fa 4000 anys.



 
Aquet calçat lleuge fer de corda trenada, es originària d'Espanya.Ja al segle XII va ser portat pels soldats a peu del rei d'Aragó.

El nom "espardenya" ve de la paraula "espart" una clase de fute utilitzat originalment per fabricar les solas.
Es creu que aquet tipus de calçat amb sola d'espart o canem va tenir el seu origen en las sandalias egipcias ,encara que el primer document escrit que fa referencia a elles es troba en un text de 1322 redactat en català que parla de las espardenyas .
L'historia es va acostan i la traslada a la zona dels Pirineus (Catalunya,França Occidental. Posteriorment, els moviments migratoris portarien aquet tipo de calçat a América LLatina ,on entraria a forma part dels vestits regionals i la seva  popularitat aniria augmentant la seva presencia geogràfica.
Aquesta podria ser una historia molt resumida de la espardenya,no obstant,el punt clau del seu recurregut és el qual passa de  ser una peça senzilla ,utilitzada sobretor perls treballados del camp,a convertir-se en un element de moda.

S'utilizen basicament a Espanya,Sud de França,Uruguai i Argentina.

2 comentarios:

Colotordoc dijo...

Estuve en ese museo cuando fui a Granada.

En Venezuela también se usan...Y todo el año por el clima :D

Besote guapa

Marina Filgueira dijo...

¡Hola, Paki!!!
¿Así que te llevaste un buen susto eh? Hay que ir por la calle con los ojos bien abiertos!!! y aún así...
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

Bueno, pues decirte que yo usé las zapatillas hechas de cuerda, en mis tiempos de adolescente y juventud.
Y de niña, se hacían las alpargatas en casa con tiras de tela de saco, había máquina de coser en casa y se confeccionaba calzado y ropa. Eran tiempos muy duros tiempo de posguerra y hasta se hacían ropa de sábanas! luego se teñía, en casa también.

Ojalá que nuestros hijos y nietos no acuerden nada parecido.
Ha sido un placer pasar por tu casa.
Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
Un abrazo y se muy muy feliz.