BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

martes, 15 de enero de 2013

CURIOSITATS

 HISTORIA DE LA PLANXA



De tots es sabut que la roba sensa arrugues és vella, però mai no va ser fàcil aconseguir.Les primeres planxes van aparèixer a l'antiguitat. Egipcis,grecs i romans tenien els seus sistemes de planxat, més aviat rudes i sempre a base de pressió a partir de peces planes i pesades. Però encara no van fer servir sistemes d'escalfor sofisticats. En canvi els xinesos,des del segle II ,durant la explendorosa dinastia Han,ja va fer servir planxes de mànec que funcionaven amb calor.
A Europa van haver d'esperar fins al segle XV ( i no més a les cases bones) per veure apareixer la planxa calenta . En la etapa en que les planxes funcionaven amb foc n'hi havia de dos tipus ambas de ferro i molt pesants (un dos quilos i mig) . Les més elaborades eren les que tenien un dipòsit  intern per al carbò a sota el manec. La combustiò de les brases era possible perquè el dipòsit  tenia unes petites obertures laterals que deixaven entrar l'aire. Però també n'hi havia que s'escalfaven exteriorment.
Aquesta calor exterior podia venir directament del foco d'un escalfador ,que era una mena d'estufa a les parets del qual s'hi podien recolzar diverses planxes a la vegada. Quan una es refredava, es canviava per una altra calenta. 
Revista Sàpiens

  fotos de la red.

6 comentarios:

Garbí24 dijo...

Doncs no ens arruguem per res, anem a cops de planxa.

Colotordoc dijo...

Muy interesante. Siempre tendemos a pensar que la tecnología la inventamos hace poco, cuando realmente ya los antiguos usaban formas de las actuales.

Besote

Josep dijo...

Planxa, quants anys sense tocar-la!

La abuela frescotona dijo...

te cuento querida Pakiba que planché con ambas, la segunda se calentaba en el fuego, saludos querida amiga

Tia Lelé dijo...

Uy.... qué recuerdos trajiste a mi memoria...! Recuerdo a mi madre planchándome el delantal escolar, el que había que tener un especial cuidado porque, al ser blanco, volaba una ceniza y lo manchaba.Besos hermosa y nos seguimos viendo.

Pluvisca dijo...

Aún recuerdo la de mi abuela joooo como pasa la vida...y ahora tienen casi pies y lo hacen solas

Me gustó leer la historia

petons