BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

lunes, 28 de enero de 2013

UN VIATGE AL PASSAT

INGILBERGA,L'ULTIMA ABADESSA DE SANT JOAN


Ho sap tothom : pel boscos del Ripollès,quan cau el sol, es pot sentir l'espirit del comte Arnau,que galopa rabent acompanyat pels gossos que omplen l'aire de lladrucs infernals. Ès la condemna que pateix per haver estat un mal senyor per als seus vassalls i haver empestat amb luxúria l'antic monastir de Sant Joan de Ripoll ficant-se al llit amb l'abadessa.
Aquesta historia de passió--amb epíleg lacrimogen inclòs--és pura llegenda,però el cert és que en el segle XI la presunta vida dissoluta de les monges va ser la raó oficial per expulsar de l'Església la comunitat del que ara coneixem com a Sant Joan de les Abadesses. Al capdavant hi havia Ingilberga.

Ingilberga també coneguda com de Cerdanya, era la filla extramatrimonial del comte Oliba Cabreta i l'esposa del vicari del castell de Besora. Va neixer al 976 i quan la nena tenia poc més de deu anys,el pare,potser per purgar els seus pecats,va decidir donar-la a Sant Joan.Ingilberga va fer-se gran entre les parets del monastir ,i el 996 va substituir l'abadessa--la seva tia Fredeburga--,que acabava de morir i durant més de 20 anys ella va ser la abadessa. No més era una adolescent,i li faltava la vocació o l'habilitat per governar: durant anys l'abadia va viure sense pena ni gloria..fins que algú va denunciar les monges per conducte immoral.  El mateix comte Bernat Tallaferro,mig germa d'Ingilberga, va anar a presentar " el cas de les monges" al papa Benet VIII,i l'abat Oliba,també mig germà seu,va tenir una actitud molt tèbia davant aquest cas.
El peix estava venut,e Ingilberga ho tenia tan  clar que ni tan sol es va molestar a anar a Roma per donar la seva versió.
De manera que el 1017 va acabar la butlla papal que obligava a dissoldre la comunitat per haver convertir "la casa d'oració en un bordell de meretrius  de Venus".  És dificil saber del cert si aquelles dones-la majoria monges per desig dels pares- havien trencat el vot de castedad. Però es evident que al comte Bernat el va beneficiar la sentencia,perque va aconseguir que el papa crées un nou (i efimer) bisbat a la seva jurisdicció,Besalú,i que els seu fill en fos el primer titular.
Ingilberga va morir a Vic l'any 1046,I qui sap si per esmenar la injustícia o només per endolcir la seva imatge, el necrologi que li van dedicar  la definia com abadessa "de bon record" i "insigne en virtuts. 
fuente:R.Sapiens
fotos:de la red 
Butlla papal contra Ingilberga
Ingilberga

6 comentarios:

Luján Fraix dijo...

HOLA QUERIDA AMIGA
GRACIAS POR PASAR POR MIS PENSAMIENTOS AZULES, ES UNA MANERA DE DAR UN POCO DE ESTIMULO A TODOS.
DE BUSCAR UN CAMINO CON ALEGRÍA.

BESOS

PD CUIDATE DE LA LUMBALGIA, A MI DOS POR TRES ME ATRAPA.

Manuel López Paz dijo...

Me agradan muco las leyendas de este estilo.

Viví al lado de un cementerio (pared, con pared) de pequeño.

Me da risa el epitafio final, aunque uno nunca sabe.

Estás mala con la lumbalgía??

Besote

joan gasull dijo...

en aquelles èpoques sembla que també ho passaven bé de vegades....
Història de la bona.

Montserrat Sala dijo...

Una llegenda molt ilustrativa de les relacions carnals d'quella época Pakiba. Tots eren germans o mig germans o fills d'aquest o del altre.
I es que desde que le món es mon: el asunto de al jod..... no tiene enm....
Una forta abraçada

Luján Fraix dijo...

UNA VEZ MAS COMPARTIENDO MI TÉ QUERIDA AMIGA, MILLONES DE GRACIAS POR SEGUIRME SIEMPRE, POR ESTAR, POR EL ESTÍMULO, POR LA AMISTAD QUE ES UNICA.

UN BESO ENORME.

Juan Antonio Torron Castro dijo...

Buena historia, real como la vida misma y por lo visto en todos los tiempos existen las envidias, los dimes y los diretes.

Saludos.-