BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

miércoles, 30 de enero de 2013

ABRAHAM LINCOLN

PELICULA

En 1865 ,mentre la Guerra Civil Americana s'acosta a la seva fi, el president Lincoln proposa la instauració d'una esmena que prohibeixi l'esclavitud als Estats Units, però aixó presenta un gran dilema; si la pau arriba abans que s'acepti l'esmena,el Sud tindrà poder per rebutjar i mantenir l'esclavitud, si la pau arriba després,centenars de persones seguiran morint al front.

Es una carrera contra rellotge per aconseguir els vots necessaris,Lincoln s'enfrontara a la major crisis de consciencia de la seva vida.

La pel-licula es grandiosa, i molt  política, ens fa sentir-nos transportats com per una máquina del temps,densa i de vegades divertida narració del magistral esforç del president número 16 per manipular el pas a la "tretzena Esmena.

 


martes, 29 de enero de 2013

SUEÑOS



Esa rosa que me diste
la guardo en el corazón.

Esos besos que me diste
sueños dormidos són.

Sueños que me despiertan
y solamente eso són .
 

lunes, 28 de enero de 2013

UN VIATGE AL PASSAT

INGILBERGA,L'ULTIMA ABADESSA DE SANT JOAN


Ho sap tothom : pel boscos del Ripollès,quan cau el sol, es pot sentir l'espirit del comte Arnau,que galopa rabent acompanyat pels gossos que omplen l'aire de lladrucs infernals. Ès la condemna que pateix per haver estat un mal senyor per als seus vassalls i haver empestat amb luxúria l'antic monastir de Sant Joan de Ripoll ficant-se al llit amb l'abadessa.
Aquesta historia de passió--amb epíleg lacrimogen inclòs--és pura llegenda,però el cert és que en el segle XI la presunta vida dissoluta de les monges va ser la raó oficial per expulsar de l'Església la comunitat del que ara coneixem com a Sant Joan de les Abadesses. Al capdavant hi havia Ingilberga.

Ingilberga també coneguda com de Cerdanya, era la filla extramatrimonial del comte Oliba Cabreta i l'esposa del vicari del castell de Besora. Va neixer al 976 i quan la nena tenia poc més de deu anys,el pare,potser per purgar els seus pecats,va decidir donar-la a Sant Joan.Ingilberga va fer-se gran entre les parets del monastir ,i el 996 va substituir l'abadessa--la seva tia Fredeburga--,que acabava de morir i durant més de 20 anys ella va ser la abadessa. No més era una adolescent,i li faltava la vocació o l'habilitat per governar: durant anys l'abadia va viure sense pena ni gloria..fins que algú va denunciar les monges per conducte immoral.  El mateix comte Bernat Tallaferro,mig germa d'Ingilberga, va anar a presentar " el cas de les monges" al papa Benet VIII,i l'abat Oliba,també mig germà seu,va tenir una actitud molt tèbia davant aquest cas.
El peix estava venut,e Ingilberga ho tenia tan  clar que ni tan sol es va molestar a anar a Roma per donar la seva versió.
De manera que el 1017 va acabar la butlla papal que obligava a dissoldre la comunitat per haver convertir "la casa d'oració en un bordell de meretrius  de Venus".  És dificil saber del cert si aquelles dones-la majoria monges per desig dels pares- havien trencat el vot de castedad. Però es evident que al comte Bernat el va beneficiar la sentencia,perque va aconseguir que el papa crées un nou (i efimer) bisbat a la seva jurisdicció,Besalú,i que els seu fill en fos el primer titular.
Ingilberga va morir a Vic l'any 1046,I qui sap si per esmenar la injustícia o només per endolcir la seva imatge, el necrologi que li van dedicar  la definia com abadessa "de bon record" i "insigne en virtuts. 
fuente:R.Sapiens
fotos:de la red 
Butlla papal contra Ingilberga
Ingilberga

martes, 22 de enero de 2013

CINEMA

!!DESPRES D'UN BON CAP DE SETMANA HEM DE COMENÇAR LES NOSTRES OBLIGACIONS.¡¡



Es una película amb escenes genials,les actuacions magistrals i els dialegs petite joias,amb una fotografia i una música enlluernadora.
Está molt ben interpretada i manté certa tensió amb drames historics i auténticas tragédies.
Tecnicament la cinta es una passada,fotografia,decorats,muntatge,plans fixos i exteriors amb escenes estraordinariament bé realitzades. 
Ambientada en els estats del Sud nord-americá dos anys abans d'esclatar la Guerra Civil .Django un esclau brutalment castigat el porta cara a cara amb el cazarrecompensas d'origen alemany ,el Dr. King Schultz que le segueix la pista als germans assessins i Django és l'unic que el podrá portar fins a ells.
Desprès de la captura el Dr. King le dona la llibertat a Django  però opten per no separar-se i seguir la captura dels deliqüents més buscats per tenir els diners necesaris per rescatar a Broomhilda ,la esposa que li van prendre el tràfic dèsclaus molts anys enrera,lo que para Django es la seva única meta.  



sábado, 19 de enero de 2013

HISTORIA DE SAN BENITO -VILLA DE VICAR

MIS ORÍGENES


La Iglesia de San Benito o Iglesia -Fortaleza, situada en el municipio de Vicar (Almeria), es un edificio religioso con elementos defensivos,de arquitectura mudejar. Data de la segunda mitad del siglo XVI, siendo construida durante el mandato de Don Antonio Corrionero de Babilafuente ,obispo de la diócesis de Almeria entre 1558 y 1570 . El monumento recibe el régimen de protección de Bien de Interés Cultural,está incoado como tal desde el 6 de marzo de 1985.
Se localiza en la Villa de Vicar,zona histórica y capital del municipio,de naturaleza alpujarreña,en la ladera de la Sierra de Gádos,su torre que da el carácter defensivo a la construcción,sufrió un gran deterioro a causa de la rebelión morisca en las Alpujarras en 1568. El templo fue reformado en el año 1647 ,con elementos mudéjares . Dentro del templo hay una talla del Cristo de la Salud , que es sacado en procesión el 14 de septiembre , festividad de la Villa.
 

viernes, 18 de enero de 2013

HISTORIAS DE BARCELONA

EL CARRER DE L'ARC DEL TEATRE


Es un petit i mogut carrer que ens endinsa cap el Raval des de Les Rambles. El nom li ve donat ja que la seva entrada per les rambles té forma d'arc, aixó es degut a que té l'historic Teatre Principal just al costat i un del seus arcs del teatre s'extén decorant l'entrada del carrer.
El Teatre Principal considerat el més antic de la ciutat i un del més antics d'Europa está en desús des del 2006. L'origen  el trobem l'any 1597 ,quan l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona va començar a construir la Casa Comèdies o Teatre de la Santa Creu, per tal de sufragar,amb els beneficis dels espectacles,el cost de l'hospital que tenia per missió servir els pobres i pelegrins segons la caritat cristiana.
La Casa Comèdies va ser durant molt de temps ,i per decret reial,l'unic lloc de la ciutat on es podien fer representacions teatrals .  El 1787 un incendi va destruir el teatre , que va ser reconstruit amb el nom de Teatre Principal , un nom que va mantenir fins la seva darrera funció.

 fotos de la red

martes, 15 de enero de 2013

CURIOSITATS

 HISTORIA DE LA PLANXA



De tots es sabut que la roba sensa arrugues és vella, però mai no va ser fàcil aconseguir.Les primeres planxes van aparèixer a l'antiguitat. Egipcis,grecs i romans tenien els seus sistemes de planxat, més aviat rudes i sempre a base de pressió a partir de peces planes i pesades. Però encara no van fer servir sistemes d'escalfor sofisticats. En canvi els xinesos,des del segle II ,durant la explendorosa dinastia Han,ja va fer servir planxes de mànec que funcionaven amb calor.
A Europa van haver d'esperar fins al segle XV ( i no més a les cases bones) per veure apareixer la planxa calenta . En la etapa en que les planxes funcionaven amb foc n'hi havia de dos tipus ambas de ferro i molt pesants (un dos quilos i mig) . Les més elaborades eren les que tenien un dipòsit  intern per al carbò a sota el manec. La combustiò de les brases era possible perquè el dipòsit  tenia unes petites obertures laterals que deixaven entrar l'aire. Però també n'hi havia que s'escalfaven exteriorment.
Aquesta calor exterior podia venir directament del foco d'un escalfador ,que era una mena d'estufa a les parets del qual s'hi podien recolzar diverses planxes a la vegada. Quan una es refredava, es canviava per una altra calenta. 
Revista Sàpiens

  fotos de la red.

jueves, 10 de enero de 2013

LOS MISERABLES

HOY CINE:

Los Miserables es una historia de amor,honor y obsesión dentro de la dramática transformación de la Francia de principios del siglo XIX.
Cuenta la historia de Jean Valjean que es condenado y esclavizado durante 19 años por robar un pedazo de pan para su sobrino enfermo. Cuando al fin consigue la condicional, se la salta y es perseguido toda su vida por el policia Javert. 
La película muestra y subraya eficazmente el sentido cristiano de la vida,de la muerte,del dolor y la alegria.
Una tragedia romántica que acaba con el castigo del mal y el triunfo del bien. 
Una película-musical, llena de emociones,muy bien ambientada y con una música maravillosa,sobre todo el final.  

 

miércoles, 9 de enero de 2013

UNA PLACA EN CATALÀ

A la façana sud del castell del Remei, a Penelles,un poblet de la Noguera,Lleida ,de 44 habitant, hi ha instal-lada una rèplica fidel de la placa de quan manava "Francesc" Franco, que el 1964 va servir per commemorar la concessió a perpetuidad del canal d'Urgell a la Comunitat de Regants. 
Si visiteu l'historic poblet no dubteu a reservar-hi una fotografia,perquè us soprendrà .
No tan sols està redactada integrament en català sinó que es tradueix el nom de les persones.
El país era tan català que no hi havia cap mena d'espirit provocador,sinó que es va escriure en l'idioma del territori. El 1964 encara hi havia molta gent que ni tan sols sabia parlar en castellà i amb prou feines l'entenia.
  sasass

lunes, 7 de enero de 2013

S'HAN ACABAT

Ja s'han acabat les FESTES, a uns els agraden més a altres se'ls fan llargues,però en el fonts tots estem contents i van gaudir amb elles.
Per Nadal el Tió i per Reis veiem la il-lusió de tots els petits com al dia següent es passegen amb les seves joguines noves.
La meva neta fa ver de patge del Rei Baltasar i s'ho va passar d'alló més bé tirant caramels des de la carrossa.
Així que tots contents, uns perquè s'han acabat i altres perqué han sigut més o menys bones.
Ara no més ens queda esperar les properas i demanar que almenys siguin com aquestes  amb SALUD I AMOR.

 
UN BON ANY, PLE DE SALUD I AMOR 

viernes, 4 de enero de 2013

LA NIT DE LA AMISTAD

Cantem companys,cantem tots junts,
que es vespre és curt i el dia arriba;
cantem ben alt,cantem ben fort,
que el cant és goig pel cor que estima
Cantem l'amor que portem dins,
fent-lo arribar dalt la finestra;
fent-lo arribá als llavis vermells
fent-lo vessar tot aquet vespre.