BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

lunes, 29 de octubre de 2012

BON DIA D'OCTUBRE

Sobre les branques que s'allarguen,quasi mortes,         
O sol d'octubre ,melangiosa delícia,
tu portes
a la seva tristesa la pàl-lida caríscia 
d'una esperança.
Tu ,per els seus sentis ja gairabé acaban-se,
l'antiga maravella
d'una llum d'or,d'un aire suau, refàs,mes bella,
com per fer-les morir mes amb recança.

¿Pensen, el teu escalf, que un altra primavera
Ja arriba,i que l'hivern cridat per tants avisos,
sols era
la sorpresa de plata dels primers dies grisos?
Ânima abrupta
de les arrels que guardes dintre teu,incorrupte,
l', anhel de viure enlaire,
¿no veus els núvols tebis que passen, a mig aire
d'un cel on l'última oreneta dubta?

Ara es el temps que a aquells que han viscut sense
amor,
Els covards, els malats,d'una altra juventud
l'enyor
els pren .I trèmul , com si no haguessin viscut
més que dins seu.,
tornen el somni tèrbol d'un vell abril,més lleu
ara sol llangorós.
Ah si encara l'amor ,prop de l'hivern,els fos
Daurat com tu, dia feliç i breu.   

Marius Torres

Traducción:

Sobre las ramas que alargan,casi muertas,
oh sol de octubre,melancólica delicia,
tú llevas
 a su tristeza la pálida caricia
de una esperanza.
Tú,para sus sentidos ya casi acabándose,
la antigua maravilla
de una luz de oro,de un aire suave.rehaces,más bella,
como para que mueran con mayor pesadumbre.

¿Piensan, a tu calor, que otra primavera
ya llega,y que el invierno,llamado por tantos avisos,
sólo era
la sorpresa de plata de los primeros dias grises?
Alma abrupta
de las raices ,que guardas dentro de ti ,incorrupto,
el anhelo de vivir en la altura,
¿no ves las nubes tibias que pasan,a medio camino
de un cielo donde la última golondrina duda?.

Ahora es el tiempo en que aquellos que viven sin 
amor,
los cobardes,los enfermos,de otra juventud
la añoranza
los vence. Y trémulos,como si no hubieran vivido
más que dentro de si,
vuelven al sueño turbio de un viejo abril,más leve
ahora,sol lánguido.

¿Ah ,si aún el amor,cerca del invierno,fuera para
ellos,
dorado como tú,día feliz y breve.
golondrina
 

 
   
    

6 comentarios:

joan gasull dijo...

Tot és cíclic i la primavera sempre torna, de fet ja hi estem anant.
Bona setmana trencada

Pep dijo...

tornaran les orenetes, amb els seus cants.
tornaran les primaveres.
amb les seves alegries.

Bona setmana..

Eastriver dijo...

Quin poema més bonic! He llegit poquíssima cosa del M.T., i crec que hauré de llegir més, si els seus versos són tan intensos com aquest.

Montserrat Sala dijo...

Pakiba: has escollit un text precicós, avui. Ha estat un plaer llegir-lo,, i venir a saludar-te.

Molts petonets

Manuel López Paz dijo...

Genial poema...Aunque este octubre ha venido más frío...y meláncolico.

Besote

pluvisca dijo...

Que preciosidad de verso

El otoño ya empezó y comienza el ciclo...

Petons