PUR JOC

Amb el crani rapat
i pobrement vestits
hem lluitat contra tot
a les hores extremes.
I tu,perquè ara surts
de casa teva i trobes
gent ben vestida, dius
que ja no hi ha problemes,
que se't fa tard i truques
als amics i quedeu
per demà.  Cada dia
t'encerclen més les coses
i ja és vespre i no saps
com tha passat l'estona.


Quin petit món , el teu!
Com s'esgoten els mots
en aquest lent desfici
de les hores buides!
Només que t'aturessis
un instant, sentiries
l'ofec de tot, la densa
solitud que t'envolta.