Voldria tenir un llagut i una casa a la montanya; poder encendre un flam al vent i un altre flam a la calma; de dia estimar muller i de nit a les dones d'aigua.
Voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l'aire, conèixer tots els camins i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets de les cambres de les dames i estimar-les totes, fins les que fossin maridades, i morir,de mort suau, un dimecres a la tarda. Miquel Martí i Pol
RUPIT un poble encantador de carrers estrets i empinats amb edificis dels segles XVI y XVII de pedra amb finestrals de tipo gotic, situat entre Vic i Olot al que feia molt temps que no anava.
FRANZ LISZT, va neixa el 22 d'octubre de 1811 a Raiding,Hungria i morir a Bayreuth,Baviera el 31 de Juliol de 1886, fuo un pianista i compositor húngaro romàntic.
Comenzó su formación pianística a manos de su padre Adám, a la edad de 6 años. Este se dió cuenta del talento de su hijo y consiguió fondos de la nobleza para la educación del joven prodigio en Viena a manos de Karl Czemy ,discípulo de Beethoven y estudió composición con Antonio Salieri.
En 1823 se traslada a París para estudiar en el conservatorio,pero es rechazado ya que nada más podian estudiar ciudadanos franceses .
Liszt pasó años estudiando las posibilidades del piano del mismo modo que Beethoven los habia hecho ,pero con pianos mucho más modernos .
Mantuvo una relación estable con la condesa Marie d'Agoult entre 1834 y 1844, con la que tuvo una hija y un hijo. Su hija Cosima llegaría a ser más tarde la esposa de Hans von Bülow primero y de Richard Wagner más tarde. En 1847 empezaría su segunda relación amorosa importante con la princesa Caroline von Wittgestein.
Entre 1840 y 1847 Listz decide hacer giras de conciertos. En 1840 inventa el recital de piano tal como lo conocemos y empieza a desarrollar su faceta como director de orquesta. Sus viajes le llevan a conocer toda Europa llegando a ciudades tan distantes como Sevilla y Moscú.
En 1847 aceptó el puesto de director musical del Duque de Weimar y se centra en su faceta compositiva.
En 1859 recibió en Roma las órdenes menores ,pero nunca llegó al sacerdocio por la dedicación que este cargo le hubiese exigido.
En los años 60 y 70 pasa la mayor parte de su tiempo componiendo obras corales y realizando cursos gratuitos a un grupo muy selecto de músicos. A pesar del extendido tópico ,Albéniz nunca fue alumno suyo , ni tan sólo llegaron a conocerse. Listz pasó los últimos años de su vida en Weimar (entre 1869 y 1886) retoma una intensa vida de viajes haciendo sus últimos conciertos y composiciones .
Listz murió a los 75 años en Bayreuth, durante el festival anual que Wagner (que habia muerto en 1883) había creado.
Compositor ,director d'orquestra i ,sobretot,violoncel-lista. Estudià amb el seu pare Carles ,que era organista ,a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (violí i violoncel amb Josep Garcia i composició amb Josep Rodoreda), i a Madrid ,Brussel-les i París , ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció de la reina María Cristina i del comte de Morphy , a qui l'havia recomanatAlbéniz després de sentir-lo tocar en un café de Gràcia (Barcelona).
El 1897 era profesor de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fa els seus primers concerts amb E.Granados . Però el exit de la seva carrera internacional començà a París (1899) amb un concert amb l'Orquestra Lamoureux . El 1901 fa la seva primera gira pels EUA i el 1905 el seu primer viarge a Rússia. Va constituí amb Jacques Thibaut i Alfred Cortot un trio de música de cambra que perdurà 25 anys , amb ells creà al 1912 a París l'Escole Normale de Musique. Funda a Barcelona la Orquestra Pau Casals (1920-39) , finançada per ell i la Associaciò Obrera de Concerts (1926-39) , amb la primera donà un gran impuls a la vida simfònica catalana , i amb la segona un intent d'acostar la música al món obrer. El 1932 la Generalitat el fa president de la Junta de Música de Catalunya. La seva vida fa un canvi important arran de la guerra civil de 1936-39 i de la Segona Guerra Mundial 1939-45: fins en aquell moment nomès havia actuat públicament com a músic , però des d'aleshores va ser un paladin infatigable de la pau ,de la llibertat i de les minories oprimides. A partir de 1939 ,des del seu exilí voluntari a Prada (Conflent),ayudà als espanyols refugiats en camps de concentració i silencià el seu violoncel en protesta pels governs de suport al règim feixista de Franco. Aquet silenci,altament significatiu i representatiu, nomès fou trencat amb actuacions individuals amb el festival de Prada amb motiu del segon aniversari de la mort de J.S.Bach (1950-66) junt amb altres artistes famosos. El 1955 sen va amb la seva esposa Marta Montáñez a Puerto Rico,on s'intalà i fundà el 1957 el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico. El 1958 fa el seu primer concert a l'ONU . El 1961 viatjà a Israel ,Japó i actuà a la Casa Blanca invitat per el president Kennedy i fou nomenat doctor honoris causa per la universitat de Nova York. Com a compositor, la seva música comprèn ,música de cambra,lieder,polifonies,sardanes etc.El 24 d'octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l'ONU i se li lliurà la Medalla de la Pau. L'any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.
No tenia res de extrany veure a la altiva comtessa fent riscs brocats i a la vidua sargin mitjon i així passaven les hores veien jugar als seus fills. I un dia conversant la vidua le digué: --Que feliç que es deu ésser,essen comtessa!! Ella li respongué, prennen-li afectuosament una mà: -- Es molt millor ésser bona mare.
