A l'edad mitjana per recordar i resar als difunts durant la nit del 31 d'octubre ,tots sants, es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents , de manera que el campaner necessitava d'una gran energia i com que la castanya es un fruit de tardò i del temps , es recuperaven del cansament menjan castanyes i uns glops de vi blanc ,per ferles més passaderes.
Als pobles tots els homes es dedicavan a recollir castanyes, boniatos i llenya i les dones feien pastissets semblants als actual "panellets". En arribar la nit es reunien al voltant del foc menjant les castanyes i els boniatos ,torrats a la llenya i els pastissets i així celebraven el final de la collita i resaven pels difuns .
També existia la tradició que els nens havien de deixar castanyes amagades per la casa perquè les ànimes dels que faltaven vinguessin a recollir-les i les hi canviessin per "panellets" o codony.
D'aqui el costum que a Catalunya ,es celebri la nit de tots sants menjant castanyes,boniatos i panellets, regadas en vi dolç .
.
11 comentarios:
llàstima que no en tinc a casa....perquè ara aniria a coure, m'has fet venir ganes de castanyes....els panallets arriben demà de la mà de la meva mare
Doncs no en coneixia els detalls... La festa de la castanyada té un punt trist, però alhora és sempre necessari aquest contacte amb la mort. I no perdre-la de vista. I recordar els que ja no hi són.
Pues a comer castañas (que de paso me gustan mucho)...
En el colegio de mi niña celebran la fiesta de las castañas algo más entrado noviembre.
Besote guapa
Para mi tiene un sabor especial: es el cumpleaños de mi madre y cumple muchos, muchos, así que celebro la tradición de la castañada más por los que estamos vivos, que por los que ya se fueron.
Besos.
GRACIAS QUERIDA AMIGA POR VENIR A TOMAR EL TÉ CONMIGO Y POR LO BONITO DE TUS PALABRAS.
SIEMPRE TAN CARIÑOSA.
UN BESO GRANDE.
ABRAZOS.
PD INTERESANTE TODO LO QUE NOS CUENTAS.
Quje pinta los panellets!!! A mi no me gustan deamasiadolas castañas, prefiero los boneatos...
Petons y bona castañada!!!
A mi m´encanten les castanyades com els boneatos... Gràcies pel comentari que em vas deixar l´altre dia al meu bloc. Petonets amiga.
Hola Pakiba.
Bones, boníssimes.
Un petó, Montserrat
Hola Pakiba. No el sabia el origen d'aquesta tradició. Ies molt maca. Esclar que ha desbarrat, tantissim que s'assembla iguaal que un ou a una castanya. Mai millor dit.
Un petonet.
que bien que la pasan los vivos recordando a los muertos, una linda manera de añorarlos con tanta cosa rica, saludos querida Pakiba
¡Hola Pakiba!!!
Ummmmm esas castañas que buena pinta tienen: ¿Así que dice la tradición que venían las almas a tomar castañas?...
Que rica festona con castañas asadas y vino dulce, aquí también existe la costumbre de tomar castañas y nueces regadas con un vino blanco albariño, esa noche de todos los Santos.
Es una de las tradiciones que no se pierde, con la familia reunida.
Gracias por compartir tus bonitas letras.
Ha sido un placer.
Te dejo mi gratitud y mi estima. Un beso y se muy feliz.
Publicar un comentario