BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

martes, 16 de octubre de 2012

DEBORACH KERR


Tal dia com avui 16 d'octubre de 2007 va morir als 86 anys d'edad a casa seva de Suffolle,Anglaterra. Patia la malaltia de Parkinson des de feia varios anys . El seu vidu el escritor Peter Viertel va morir a Marbella 22 dias després.
El matrimoni residia a Suissa ,encara que des dels anys 70 solien passar llargues temporades a Marbella.

Kerr va neixer a Helensburg , una petita població escocesa, el 30  de setembre de 1921.

La Metro la va contratar i a Hollywood comença una etapa record de bon cinema,compartin protagonisme amb Clark Gable,Spencer Trace,Robert Taylor,Stewart Granger,etc. Entre un mún de películes destacan,"Las minas del rei Salomón" o el "Prisionero de Zenda".
Al llarg de la seva carrera va ser nominada 6 vegades a l'Oscar ,però no el va guanyar en cap ocasió,per aixó l'Academia del cinema li va concedir el 1994 un Oscar honorific en reconeiximent a tota la seva carrera.
 

7 comentarios:

Eastriver dijo...

Sempre he sentit a parlar de la seva classe, de la seva elegància... I sí, possiblement pertanyi a una estirp d'actrius que ja s'ha perdut.

Garbí24 dijo...

El que si era de veritat una dona molt guapa

L. Gispert dijo...

Era una gran señora de la pantalla. Has puesto, Pakiba, dos carteles de sus mejores peliculas..... Guapa, estupenda actriz... Una gran señora!!!

Un abrazo,

Luis.

Colotordoc dijo...

Toda una dama...Bella y excelente actriz.

Besote

P MPilaR dijo...

Ahora da la sensasación de que se hubiera extinguido esa magistral clase de reyes/reinas de la pantalla, prototipos de la belleza y de la elegancia, como la Deborach Kerr. Ahí, tan contundentee , en Las minas del Rey Salomón...
Hasta en los cánones cinematográficos se ha cambiado ciento ochenta grados, ¿o no?

Gracias por el post, Pakiba.
Besotes

La abuela frescotona dijo...

creo que fue una de las estrellas mas querida por su ternura y serena belleza, me uno a tu homenaje querida Pakiba

Luján Fraix dijo...

QUE DIVINA!!!
LA RECUERDO EN QUO VADIS CON ROBERT TAYLOR, QUÉ ROMANTICOS!!! YO ERA NIÑA Y SOÑABA CON ESA PELÍCULA. QUERÍA VESTIRME COMO ELLA Y TENER UN NOVIO COMO ÉL. JIJIII, ESAS FASCINACIONES DE LA INFANCIA.
BESITOS